La història del Pavelló Italià a Montjuïc és un exemple de com una construcció efímera pot esdevenir un maldecap urbanístic i estètic. Construït el 1960 com a part de la 28a edició de la Fira Internacional de Mostres, el pavelló original va ser dissenyat per una arquitecta italiana amb una estructura de ferro que sostenia parets de vidre.
Un origen lligat a la Fira Internacional de Mostres
El 1960, el llavors alcalde, Josep Maria Porcioles, va autoritzar la construcció d’un palau de la Cambra de Comerç d’Itàlia, ja que el país transalpí participava de manera molt activa en l’esdeveniment.
L’edifici original va ser dissenyat per una arquitecta italiana i presentava una estructura innovadora de ferro en forma d’aranya que suportava tot el pes, combinada amb parets de vidre que permetien l’entrada de molta llum natural. En aquest recinte, diverses empreses italianes hi van mostrar els seus productes. Tot i que la previsió inicial era que la construcció fos efímera i durés només tres o quatre anys, es va mantenir dempeus fins al final de la dècada dels 80.
Durant aquells anys, en un estat ja molt decrèpit, l’espai va tenir usos ben diversos: des de camp de futbol improvisat per a la mainada fins a escenari de proves teòriques per al carnet de conduir.
L’arribada de la nova estructura i les crítiques
A finals dels 80, el pavelló original va ser enderrocat i es va aixecar una estructura de dimensions molt superiors, que doblava el volum anterior. El resultat final va ser una construcció metàl·lica de 16 metres d’alçària i 2.400 metres quadrats de superfície que de seguida va rebre dures crítiques.
L’economista barceloní Lluís Permanyer va arribar a qualificar l’edifici d'”aberració arquitectònica” per com desentona amb l’entorn de la muntanya de Montjuïc. A més a més, la seva enorme volumetria afecta negativament l’eix visual de la zona, ja que impedeix veure el pavelló de Barcelona original de l’Exposició Internacional del 1929, situat just al darrere, i tanca la perspectiva al costat del Pavelló Alemany, de Mies van der Rohe.
La polèmica al voltant de la infraestructura va arribar fins i tot a l’àmbit diplomàtic. L’any 2006, el cònsol d’Itàlia a Barcelona va enviar un escrit al diari La Vanguardia per demanar que no s’utilitzés el nom de Pavelló Italià per referir-se a aquesta construcció i recordava que el nom oficial era Pavelló Z6 i assenyalava que l’edifici original derrocat era molt més estètic que l’actual.
Usos actuals i futur final
Amb els anys, la titularitat de l’espai es va revertir de Fira de Barcelona a la ciutat i l’interior s’ha destinat a acollir entrenaments d’equips d’esport, tot i que no s’hi celebren competicions.
No obstant això, el futur de l’edifici ha quedat sentenciat. L’Ajuntament ha descobert recentment que, d’acord amb el pla urbanístic del 2014 per a tota la muntanya de Montjuïc, la construcció està ubicada en una zona verda protegida. Per aquest motiu, el Pavelló Z6 està condemnat a ser enderrocat definitivament.
