compartir
Les obres de la via Laietana segueixen descobrint restes del passat de Barcelona. Amb la reurbanització del carrer de la Fusteria, a tocar de la part baixa de la via, hi han detectat cinc cases d’origen medieval, que formaven una illa d’habitatges al segle XIV. També han documentat les restes de la seva evolució fins al 1909, quan es van enderrocar per començar a construir la via Laietana.
Laia Macià, membre del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha explicat que esperaven trobar aquests vestigis però que la sorpresa ha estat “descobrir una illa de cases sencera en tan bon estat de conservació”.
Troballa d’una ceràmica de Sant Antoni de Pàdua
Hi ha cinc cases documentades i una sisena que ocupa una primera planta sota de les Voltes dels Encants, que donaven accés al carrer. Dels cinc primers habitatges se n’ha conservat parts de la planta baixa i dels soterranis. Al carrer de la Fusteria, que era molt més estret del que és actualment, hi vivien artesans que treballaven la fusta, per a les Drassanes i també fabricants de botes de vi.
El que més ha cridat l’atenció del servei d’arqueologia és una imatge de sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat en un paviment d’un dels habitatges medievals i que es traslladarà al centre de col·leccions del MUHBA.
També ha aflorat paviment ceràmic del segle XIV, pous i xarxes de sanejament, a més d’elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, metalls, vidre i restes animals. Un dels habitatges més moderns que s’han trobat, del segle XIX, és el que va substituir un dels primers museus documentats a la península ibèrica. Ara bé, d’aquesta casa original no se n’ha trobat cap resta. Es tracta de la residència de la família Sebastià, farmacèutics que van col·leccionar pots de farmàcia, minerals, monedes i altres elements arqueològics que tenien endreçats per seccions i plantes a la casa.
Cases medievals al costat de la font de l’Àngel
Els habitatges que s’han trobat tenen una cronologia similar a la recentment descoberta font de l’Àngel, a la plaça de Correus. Només se n’han pogut recuperar fonamentacions, però la seva troballa és destacada perquè és una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval, que abastia d’aigua al port i als viatgers que arribaven a la ciutat.
Aquesta excavació arqueològica té gairebé 240 m2 de superfície. El carrer de la Fusteria és paral·lel a la via Laietana en el seu tram final, entre el carrer Ample i el carrer de la Mercè. Les obres que s’hi estan fent han de permetre recuperar informació rellevant sobre la configuració de Barcelona al llarg de diversos períodes històrics.
