El periodista Antonio Baños revisa a la secció setmanal d’història del betevé directe la gran quantitat d’escultures i monuments que hi ha a l’espai públic de Barcelona que són desconeguts, estranys o, segons ell, estèticament poc agraciats. Baños destaca que són elements d’art urbà dedicats a temàtiques i persones molt diverses, que es van instal·lar en el seu moment i que “ara ja no tenen cap sentit ni actualitat“.
Aquests són alguns dels exemples d’aquests homenatges fallits que es troben amagats entre els carrers i els parcs de la ciutat:
- A la muntanya de Montjuïc: el monument dedicat a Joaquim Blume, un gimnasta molt desconegut a dia d’avui; la pedra en homenatge al botànic Joan Pañella, un dels experts mundials en cactus; l’escultura a Dante i un dels dos monuments dedicats a Simón Bolívar, un dels líders de la independència americana. L’altre està a la Barceloneta.
- Al Parc de la Ciutadella: un homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente, que bàsicament és una pedra i una placa; el monument a l’Exposició Universal del 1888, a tocar del passeig de Picasso; i l’escultura dedicada als catalans que van estar al camp de concentració de Mauthausen.
- A Sarrià: l’estàtua dedicada a Antoni Gaudí.