El 1863 una locomotora va sortir de la plaça de Catalunya i va enfilar-se pel centre de la ciutat fins a arribar a l’aleshores poble de Sarrià. Va ser l’arribada del tren a Sarrià, que actualment ocupen els Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment va arribar a les Planes i va permetre que els barcelonins descobrissin Collserola atrets per la natura i els berenadors. Uns esdeveniments que van tenir un gran impacte i que l’editor i escriptor sarrianenc Jaume Gras ha volgut recollir en el llibre ‘El carril de Sarrià i la conquesta de Collserola’.

El tren de la burgesia

La burgesia barcelonina s’instal·lava a passar els estius a les segones residències dels antics pobles de Sarrià i Sant Gervasi. Cansats d’arribar-hi en diligències de cotxes de cavalls i hores de trajecte, van voler impulsar un transport millor: “El tren de Sarrià va ser pràcticament un encàrrec dels benestants de la ciutat que van voler crear el seu propi transport”, explica Jaume Gras. Un tren que també va donar servei a grans institucions acadèmiques de la zona com els Jesuïtes o els Salesians.

Una revolució pels sarrianencs

Aquest nou mitjà de comunicació va connectar els sarrianencs amb la ciutat de Barcelona de forma molt més ràpida i va potenciar el desenvolupament de la zona. També va aportar nous llocs de treball per als veïns: la majoria dels treballadors dels tallers del tren de Sarrià eren veïns del poble. Un tren també conegut perquè que va patir dos dels accidents ferroviaris més greus de la ciutat.

La conquesta de Collserola

50 anys més tard, el tren de Sarrià va arribar a les Planes, a l’altra costat de la serra de Collserola. En la construcció dels túnels hi van treballar centenars d’obrers durant quatre anys. El 1916 el tren va arribar per primera vegada a les Planes amb l’edifici sense acabar. En aquella època van començar a transitar els ferrocarrils elèctrics Drill, de procedència nord-americana, que van convertir-se en l’emblema de la línia, tot i que als anys 40 van fer-se molt populars els anomenats trens granota.

Arribar a les Planes va ser el primer pas del projecte dels industrials Montañés i Pearson, que volien connectar les indústries del Vallès amb Barcelona i crear una àrea metropolitana connectada. Un projecte que volia facilitar el transport dels treballadors cap a les fàbriques del Vallès i l’oci barceloní.

Trobades als berenadors i a les fonts

L’arribada del tren a les Planes també va suposar el descobriment de la serra de Collserola per a molts barcelonins. “Va suposar l’expansió dels sectors més populars als boscos de Collserola. Els caps de setmana es reunien milers de persones i és quan va sorgir la frase ‘aquí hi ha més gent que a les Planes'”, explica Gras. Famílies i amics es trobaven als berenadors i a les fonts de les Planes, que es van convertir en llocs d’oci, així com també al restaurant Eléctrico,el Centre Cívic l’Elèctric actual.

Els estralls de la Guerra Civil i l’aparició del vehicle va fer que disminuís el fervor del tren de Sarrià i va posar fi al bullici del moment, per acabar convertint-se en un transport públic modern.