El periodista i escriptor Eugeni Casanova, a iniciativa de l’Associació de Veïns Mont d’Orsà – Vallvidrera, ha recollit els 11 segles d’història d’aquest indret al llibre ‘Vallvidrera a través dels segles’. Per fer-ho, s’ha basat en el llibre que el rector Llorenç Sallent va escriure fa 100 anys i que recopila el que hi havia a l’arxiu parroquial, que va ser destruït el 1936. La nova publicació, però, també inclou la memòria oral de llebrencs, anècdotes i curiositats que formen part de la història de Vallvidrera.
L’església de Santa Maria, l’origen de Vallvidrera
Durant mil anys, Vallvidrera va estar formada per l’església de Santa Maria -construïda el segle X- i una dotzena de masos que l’envoltaven. No va ser fins al 1888 que es va fer la primera carretera de Sarrià a Vallvidrera, infraestructura que va facilitar l’arribada d’estiuejants. El primer de tots va ser l’alcalde de Sarrià, Ramon Miralles, que va construir la primera casa important: Vil·la Joana, on posteriorment va viure i morir el poeta Jacint Verdaguer.
L’arribada del funicular i el modernisme
El 1906 va arribar el funicular a Vallvidrera i els burgesos de Barcelona van començar a estiuejar a la zona. Es van construir hotels, com el Sant Jordi, i alguns estiuejants van fer-se fer cases d’estil modernista. Moltes de les quals, es van construir a la plaça de Pep Ventura, on hi havia la parada del funicular i que, actualment, encara llueixen les seves corbes i colors.
