josep tarradellas

Josep Tarradellas i Joan va ser president de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant la dictadura franquista, des de l’any 1954 i fins a la restauració de la Generalitat, l’any 1980. Tarradellas va néixer a Cervelló el 19 de gener del 1899 i va morir a Barcelona el 10 de juny del 1988. Aquest divendres està previst que Pedro Sánchez aprovi al consell de ministres atorgar-li el seu nom a l’Aeroport de Barcelona-el Prat.

Va fugir a França el febrer del 1939 i va tornar a Barcelona el 23 d’octubre del 1977. Va ser un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes ‘Abrandament’ i ‘L’Intransigent’ i va ser membre, des del seu inici, de la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista la Falç quan va crear-se ERC, partit en el qual va convertir-se en secretari general.

Amb ERC va ser diputat al Parlament espanyol (1931-33) i diputat al Parlament català (1932), així com conseller de Governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933.

Detenció de Josep Tarradellas

Josep Tarradellas va ser detingut i processat pels fets d’octubre del 1934. Des de l’inici de la Guerra Civil va tenir diversos càrrecs al govern del president Lluís Companys i va arribar a la presidència del Consell de la Generalitat al setembre del 1936 fins al maig del 1937, quan va passar a ser conseller de Finances fins al final de la Guerra Civil.

Exili a França

Es va exiliar el febrer del 1939 a França. Francisco Franco en va demanar l’extradició, que va ser denegada per la protesta indignada que va dur a terme la legació de Mèxic prop del mariscal Pétain en ocasió de l’entrega a Franco del president Companys. Va poder fugir a Suïssa, on va obtenir el dret d’asil.

L’any 1944 va anar a París i va rebutjar el càrrec de ministre en el govern de la República espanyola a l’exili. El dia 7 d’agost es va convertir en president de la Generalitat a l’ambaixada de la República espanyola a Mèxic. Va rebutjar formar govern a l’exili i, després de viatjar per diferents països d’Amèrica, va fixar la residència a França, a Saint-Martin-le-Beau.

No va ser fins que va morir el general Franco que va fer un viatge a Madrid per entrevistar-se amb el rei Joan Carles I i el president Suárez, i va tornar a Barcelona el 23 d’octubre del 1977, on va ser tenir una gran rebuda popular. Un cop aprovat l’Estatut el 1979 i elegit el Parlament de Catalunya, va ser qui va investir el 1980 Jordi Pujol com a successor seu en la presidència de la Generalitat.