L’arqueòloga directora de la intervenció no ha pogut resistir-se a treure’n “un record” i ensenyar-lo a la sortida. Es tracta d’una peça de porcellana que formava part de la instal·lació elèctrica d’un refugi descobert al carrer del Vint-i-sis de Gener de 1641, al barri d’Hostafrancs. A l’exterior l’esperaven un bon grapat de periodistes i curiosos que miraven com s’accedia a la galeria d’un dels tres accessos que han tret el cap durant les obres de remodelació del carrer. Minuts abans, la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra havia inspeccionat per dins el refugi per comprovar la qualitat de l’aire i l’estat de l’estructura.
Més de 200 metres i diversos ramals
Els agents han fet un recorregut de més de 200 metres i han pogut comprovar que es tracta d’un refugi de dimensions considerables i amb diversos ramals que es bifurquen. “Exceptuant el primer accés i la primera cambra, la resta està en una fase precària en seguretat, hi ha despreniments en els blocs laterals que poden posar en perill l’estructura de la volta”, ha explicat el cap de la Unitat de Subsòl, Antoni Molina. Per aquest motiu no s’ha pogut entrar a alguns espais. Ara caldrà esperar que vinguin els tècnics per fer una valoració més exhaustiva sobre l’estat del refugi, una feina que es farà amb l’acompanyament dels Mossos.
El Servei d’Arqueologia ja fa dies que treballa en l’excavació dels tres accessos. Un, el que s’ha inspeccionat aquest dimecres, s’atribueix al refugi 657, construït l’any 1938. Les altres dues entrades podrien ser part d’aquesta mateixa estructura defensiva o bé accessos als refugis 874 i 421, també registrats a la zona.
Primers objectes trobats
Les arqueòlogues han baixat un tram llarg d’escales i al final a l’esquerra han trobat un espai que segurament estava destinat a latrines, amb un accés d’aigua corrent i una instal·lació elèctrica al sostre. “Hem vist algun armariet en el mur, que tenia alguna entradeta, en un hi havia un càntir sencer encara. Al terra es veu algun plat, restes dels aïllants tèrmics de porcellana que han caigut”, explica l’Ariadna Muñoz, directora de la intervenció arqueològica.
Les arqueòlogues han constatat el bon estat de la primera galeria, però no de la resta d’espais. “A partir de la galeria no sembla que estigui en bon estat de conservació. Em fa la sensació que és un refugi molt gran. Crec que dins el context que es tractava d’una obra d’urgència es va fer amb temps, però no està tot obrat amb maons”, explica. En aquest sentit, assenyala que en alguns punts els ramals són com un cul-de-sac. “Potser era l’intent de fer una galeria o accés més“, apunta l’arqueòloga.
