La recreació audiovisual 1936, Sants revolucionat busca renovar la manera d’explicar la història a les noves generacions. L’historiador Agus Giralt i el programador Oriol Rigola han apostat per donar moviment a diverses fotografies que recullen els fets de la revolució social viscuda l’any 1936 a Sants. El resultat és un vídeo de cinc minuts que recull escenes històriques, però també l’esperit d’autogestió i solidaritat que va impregnar aquella època.
Les fotografies es van poder veure al febrer a la Lleialtat Santsenca i al juliol tornaran a exposar-se a l’Espai Veïnal Olzinelles, més conegut com a Centre Social de Sants.
Una lectura de barri i un relat històric
L’historiador Agus Giralt destaca que existeix una gran quantitat de material fotogràfic sobre la Guerra Civil a Sants. Un fet que no és casual. “Vam tenir la sort que a tocar de la plaça de Bonet i Muixí, un dels espais més cèntrics de la revolució, hi vivia el fotògraf Vicenç Pinent, que quan va veure les coses que estaven passant va agafar la càmera i va sortir al carrer a fotografiar-les”, comenta Giralt a l’Infobarris. Per aquest motiu hi ha episodis concrets que estan molt ben documentats, com per exemple la crema de l’església de Santa Maria de Sants, a la mateixa plaça de Bonet i Muixí.
“Aquest vídeo té la virtut que amb el poc temps que dura fa una visió dels fets que van passar al barri. Aquell que sigui de Sants, amb una mica d’ull i paciència, pot ubicar la majoria dels espais, tot i que alguns ja no hi són”, destaca l’historiador. Però més enllà de la lectura de barri, també hi ha un relat històric. “Comença amb les sirenes, la revolució, la crema de l’església, però també s’hi veuen les fàbriques d’armament, com la que va haver-hi a tocar de Can Batlló, que molts desconeixen”, relata Giralt. En poc temps s’hi troben les dues lectures.
La revolució social d’uns barris
L’historiador destaca que el Sants que apareix al vídeo és el d’uns barris amb un pes important d’autorganització i revolució social. “Hi ha un pes llibertari fonamental, però és el Sants que hi havia. La gent majoritàriament estava afiliada a la CNT, implicada a les comissions de barris, cooperatives, ateneus“, destaca.
La majoria de les imatges surten de fotografies que Giralt i Rigola han treballat en diverses ocasions. “Conjuntament hem fet projectes en aquesta línia com ara les vagues obreres“, explica l’historiador. Amb tot encara hi ha imatges que els impacten. “Algunes fotos les vaig rescatar perquè estaven en arxius no gaire accessibles. Per exemple, les fotos de la fàbrica de la Bordeta. Fa gràcia que després d’estar 70 o 80 anys en una carpeta les fem visibles i ara les veiem també animades. Una de les que va costar molt és la de les barricades a la Creu Coberta“, comenta. Algunes de les imatges els han arribat també a través dels veïns.
Atreure la mirada dels joves pels fets de fa 90 anys
A finals del 2025, Oriol Rigola, membre de la Universitat Lliure de Sants, va començar a experimentar amb eines d’autoaprenentatge per generar vídeos amb IA a partir d’imatges fixes. “A partir de la recerca de fotografies que estàvem fent per a l’exposició, vam trobar diverses fotografies tant de la part bèl·lica com de la de les col·lectivitzacions o la indústria de la guerra“, recorda. És aleshores quan se’ls va passar pel cap la idea que els joves visquessin de manera més realista allò que va passar ara fa 90 anys. “Vam veure que els resultats es podien aproximar a les imatges que s’haurien gravat amb les càmeres que tenim avui dia”, comenta.
El procés no va ser del tot senzill. El 2025, explica, es tractava d’una tecnologia incipient, amb errors i imprevistos. “Cada vegada que iniciava el procés d’animació em feia coses rares com persones volant, hi afegia gent amb roba actual… cada imatge em va suposar un mínim de 10-15 proves per demanar a la màquina que animés una fotografia sense inventar-se res”, explica. Una de les animacions que més va costar de fer va ser la de l’espai de l‘Agrupación de Mujeres Libres de Sans. “Bàsicament és una façana amb una gent al balcó, però s’inventava parts de l’edifici com finestres o portes, canviava el gènere de les persones i tot un seguit de coses, m’hi vaig haver de barallar i provar diverses IA perquè fessin una interpretació realista i fidel”, recorda.
Tot i les dificultats, la tecnologia ha evolucionat a una velocitat sorprenent. I, ben utilitzada, explica, pot convertir-se en una eina poderosa per preservar la memòria històrica. Sense perdre el rigor dels fets és capaç de construir ponts —o, més ben dit, d’obrir portals— entre generacions.
