Afegeix betevé com a font preferidaLleó XIV serà el segon papa que pernoctarà al Palau Episcopal de Barcelona. Abans que ell, només Benet XVI hi va passar la nit durant la seva visita a la ciutat. La seva estada tornarà a situar en primer pla un edifici que, des de fa nou segles, és la residència dels bisbes de Barcelona i una de les peces més importants del conjunt històric de la catedral.
Més enllà de la funció residencial, el Palau Episcopal ha estat durant segles un centre de presa de decisions amb una influència que transcendia l’àmbit estrictament religiós. En aquest espai s’han gestionat afers eclesiàstics, polítics i administratius que han marcat la història de la ciutat.
Un edifici mil·lenari
La història del Palau Episcopal es remunta molt més enllà de la seva funció actual. Segons explica el medievalista britànic Philip Banks, establert a Barcelona des de fa dècades i especialista en la història medieval de la ciutat, l’edifici conserva elements de més de 2.000 anys d’antiguitat, com una porta romana del segle I i un tram de la muralla del segle IV.
Tot i això, la seva vinculació amb el bisbat és posterior. Banks recorda que la funció episcopal de l’edifici va començar al segle XI, quan el canonge Ramon Dalmau en va adquirir la propietat. La primera referència documental que l’identifica com a palau episcopal data de l’any 1164, en plena consolidació del poder eclesiàstic a Barcelona.
Els arcs del pati
Una de les figures clau en la configuració del palau va ser el bisbe Arnau de Gurb, que va impulsar una reforma important de l’edifici i també la construcció de la propera capella de Santa Àgata, on avui es conserva el seu sepulcre. “La part més important que es pot veure actualment són els arcs a la banda nord i a la banda oest del pati, amb decoració tardoromànica d’entre el 1253 i el 1250”, explica Banks.
Al llarg dels segles, l’edifici es va anar ampliant amb més dependències. Des del carrer encara es poden identificar dues ales construïdes al segle XVIII i a la plaça Nova, un altre immoble que forma part del conjunt episcopal i que avui acull la seu de Càritas Diocesana.
Centre de poder del complex catedralici, un conjunt únic
El Palau Episcopal no era un edifici aïllat, sinó una peça central del complex catedralici que es va desenvolupar al cor de la Barcelona medieval. Al seu voltant es concentraven altres institucions com la residència de l’ardiaca, l’hospital, la Pia Almoina i les cases dels canonges, configurant un dels principals centres de poder administratiu, polític i religiós de la ciutat.
Philip Bank ens recorda que, en aquella època, el bisbe “era molt més que una autoritat religiosa“. A més de dirigir la diòcesi i mantenir les relacions amb la Santa Seu, sovint procedia de famílies nobles vinculades als poders comtal i reial i exercia una influència notable en els afers públics. Bona part d’aquesta activitat ha quedat registrada a l’Arxiu Diocesà, un testimoni del paper que ha tingut l’edifici al llarg dels segles i que avui manté com a residència oficial del bisbe de Barcelona, a les portes d’una altra visita papal.
