compartir
Quan Ildefons Cerdà va dissenyar l’Eixample amb la seva famosa quadrícula el 1860, els carrers horitzontals tenien nom de lletra, i els verticals, de número. El carrer de Balmes va ser durant uns anys, el carrer Número 26. Ara un llibre explica la història d’aquesta via que ha estat marcada pel pas del tren de Sarrià i que és una de les més llargues de la ciutat de muntanya a mar.
L’any 1863 passa a ser carrer de Balmes
Els números i les lletres, però, van durar poc a l’Eixample. L’any 1863 es va crear una comissió encapçalada per l’historiador Víctor Balaguer per posar nom a tots els carrers. Les vies horitzontals van rebre noms d’institucions o de territoris de la Corona d’Aragó, i els verticals, van rebre noms de persones en la majoria de casos. Al carrer Número 26, coincidint amb la inauguració del tren de Sarrià, se li va assignar el nom del filòsof de Vic Jaume Balmes. “Tot i que va tenir una vida relativament curta, va morir als 38 anys de tuberculosi, Balmes va ser un filòsof religiós molt important del segle XIX“, explica Jaume Gras, autor i editor del llibre El carrer de Balmes. Aproximació històrica. “Va ser un dels primers que va tipificar el seny català, la mesura i tot aquest tipus de valors que han tingut tant d’èxit sobretot a partir dels anys 50-60″, afegeix.
Un carrer dividit pel tren
Es tracta d’una de les vies més importants de Barcelona perquè divideix la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample i és per on es va fer passar la línia del tren de Sarrià. Inicialment el ferrocarril havia de passar entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, però com que ja hi figuraven molts edificis, es va canviar el recorregut per Balmes, on pràcticament tot eren camps. Aquest canvi va marcar la història del carrer.
El tren, motiu de conflicte
“A mesura que es va anar densificant la zona, el tren va anar generant molts problemes. Primer perquè la primera fase fins al 1904, el tren era de vapor, feia molt soroll i fum, hi havia accidents amb el tren i malauradament morts“, explica Jaume Gras, autor i editor del llibre El carrer de Balmes. Aproximació històrica.
“Per compensar-ho, l’empresa va col·locar unes tanques de fusta de dalt a baix i hi havia passos a nivell, però tot això no va satisfer: hi havia manifestacions, es cremaven les tanques a la nit quan passava un accident i, fins i tot, en alguns casos s’apallissava els treballadors de la companyia”, afegeix.
El tren i les tanques de Balmes van portar molta polèmica
Retirada de tanques i soterrament
L’any 1909 l’Ajuntament va decidir eliminar les tanques i anys més tard va demanar a l’estat que soterrés el tren perquè era insostenible mantenir-lo en superfície.
Finalment, es van començar les obres el 1926 i per l’exposició universal del 29 ja s’havia eliminat l’estació a cel obert de Gràcia i el baixador de Provença, que es van convertir en estacions cobertes. El soterrament fins a Muntaner, però, va haver d’esperar fins als anys 50 per la davallada econòmica de la Guerra Civil.
La Línia 7 dels FGC va arribar molt més tard
La posada en funcionament del ramal de l’L7 dels FGC, que va de Gràcia a la plaça de John F. Kennedy, va ser molt posterior. “Es va inaugurar l’últim dia de l’any 1953, però la seva construcció prové dels anys 20, quan es va soterrar la part baixa del carrer de Balmes i l’Ajuntament va suggerir a l’empresa que aprofités per fer aquest ramal i construís el túnel, que és el que va servir després per inaugurar la línia”, explica Gras. La construcció del túnel va coincidir també amb la urbanització del carrer.
