El periodista Ramon Hernández reivindica el necroturisme en la seva secció Barcelona fosca, del betevé directe. “Els cementiris són bonics per passejar-hi”, afirma per començar. Hernández ens convida a descobrir històries de fantasmes i misteris no resolts lligats al Morrot i al cementiri de Montjuïc.
El primer fantasma del qual ha parlat és el de Dalmau de Queralt i Codina, comte de Santa Coloma de Queralt, baró de Ponts i, més important, virrei de Catalunya des del 1638. Es diu que quan es va produir la revolta coneguda com a Corpus de Sang, el 1640, va fugir per un túnel situat a la plaça del Duc de Medinacelli, on vivia. El passadís menava fora muralles, a les hortes de Sant Bertran, on uns camperols el van descobrir i el van matar. Es comenta que durant les nits de lluna nova el fantasma del virrei es fa visible al Morrot.
El fantasma de la vampira del Raval
Un segon esperit que es passeja per la muntanya és el d’Enriqueta Martí, l’anomenada vampira del Raval. Martí va morir a la presó de Reina Amàlia sense que s’hagués celebrat el judici pels suposats infanticidis. Segons una versió popular i no oficial la van matar companyes de presó. Va ser enterrada en una fossa comuna de Montjuïc i, diuen, més d’un ha vist el seu fantasma quan es pon el sol.
El periodista, d’altra banda, destaca que investigadors actuals com Jordi Corominas i Elsa Plaza consideren que la de l’assassina de nens és una llegenda negra. Estudis seus afirmen que el personatge va ser un cap de turc per tapar diversos casos sexuals amb menors que implicaven membres de l’alta societat barcelonina.
Per acabar la secció, Hernández ha posat el focus d’atenció en dos panteons misteriosos i sorprenents del cementiri de Montjuïc. Un és el de Pilar Soler, vídua de Serra, amb forma piramidal i símbols egipcis. El va projectar l’arquitecte del cementiri, Leandre Albareda, i poca cosa se sap de la dona que hi descansa. Curiosament, l’altre panteó, amb escultures de Josep Campeny i Manuel Fluixà i Leal i obelisc egipci inclòs, és el del mateix Leandre Albareda, construït el 1899 i tancat a perpetuïtat el 1922.
