Entrem amb la Núria Coma i la seva família dins la caseta de nines que hi havia al jardí de casa seva fa dècades i que ara és municipal. Feia 62 anys que no entraven dins d’aquest petit edifici, però un cop dins els records es multipliquen. “Aquí hi havia una taula i les cadires i això és la cuina. Aquí hi havia els llits per a les nines“, recorda Coma, com si fos ahir. “El meu marit era constructor i va construir molts edificis aquí, a Barcelona. Quan va arreglar la casa, ja va fer la caseta de nines”, explica a l’Infobarris. “Li va fer molta il·lusió perquè només tenia una filla, tenia quatre nois i una noia. Jugavem a la caseta, anaven amb els cotxets… com que el jardí era tan gran i tenia diversos nivells, en gaudien molt”, afegeix.
Un record que forma part de la història de Barcelona
“Aquesta és una foto de quan es va construir la caseta, aquí està l’estructura feta amb la coberta, però encara falta fer els revestiments i la fusteria”, explica el Xavier Guinovart Coma, un dels germans més grans. “El pare va fer la caseta amb molta il·lusió perquè hi jugués la meva germana. Totes les peces es van fer a mida, la fusteria la va fer el taller de fusteria que teníem a l’empresa constructora, els sanitaris els van demanar a mida, la cuina econòmica s’encenia, però cuinar no cuinàvem. Aquí jugava la meva germana a fireta, i nosaltres feiem l’indi aquí fora, tirant-nos pedres o corrent amb els cotxes“, afegeix.
Al jardí de la torre modernista hi havia espai per tot tipus de diversions infantils
“A nosaltres ens porta un record, però per mi és com si fos un petit monument, amb els materials d’aquella època i tot fet a mida perquè hi juguin les criatures. Porta part de la història de Barcelona crec jo”, conclou Guinovart.
La caseta no és modernista
Per fer una millor restauració de la caseta de nines del Putxet, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona va encarregar un estudi històric de l’edifici. Una investigació que va durar gairebé un any i que ha permès descobrir que la caseta no és modernista, tal com s’havia cregut durant molt de temps i que no pertanyia a la finca de Vil·la Matilde, sinó a una torre modernista que es va enderrocar als anys 60. A més, ha permès trobar la Núria Coma, la dona de 102 anys que, juntament amb el seu marit, Delfí Guinovart, van fer construir la caseta als anys 50 perquè hi juguessin els seus fills.
A la secció ‘De ronda’, de l’Infobarris hem descobert la història real de la caseta de nines, que fins ara estava plena de malentesos i informacions falses. Quan la historiadora i restauradora Gisela Bosom va començar a investigar-ho per fer-ne un estudi històric, va trobar coses que no acabaven de quadrar com, per exemple, la data de construcció de la caseta, que fins ara tothom creia que era modernista pel trencadís de la façana. “Al principi veus una casa modernista que està molt restaurada i que té molts afegits posteriors. Hi veiem ceràmiques dels anys 30, la cambra de bany, de construcció modernista“, explica Bosom, que ha descobert que en realitat es va construir als anys 50, inspirant-se en el modernisme i que, per tant, es tracta d’un fals històric.
No ha format mai part de Vil·la Matilde
Però aquesta no és l’única confusió. Gràcies al testimoni oral i gràfic dels veïns, la investigació també demostra que la caseta de nines no va pertànyer mai a la finca de Vil·la Matilde, com s’havia cregut fins ara, ni tampoc a la família de Rosa de Portolà, que, a més, es descobreix que no va viure mai en aquesta finca, ni tampoc en va ser propietària.
Amb paciència, perseverança i ajuda de l’associació de veïns, Bosom va trobar la família de Julio Pérez, que van ser els propietaris reals de la torre modernista de Vil·la Matilde. Quan hi va parlar es va adonar que la caseta no pertanyia a aquesta finca, perquè ells tenien molts records de Vil·la Matilde, però no en tenien cap de la caseta de nines. La casualitat va fer que li ensenyessin un àlbum de fotos d’una processó funerària que va transcórrer per tot el barri del Putxet als anys 40 i, en una de les imatges, va acabar trobant la torre modernista desapareguda, que va acabar sent la casa a la qual pertanyia la caseta de nines. Una informació que ja li havia donat una veïna al principi de la investigació, que li havia parlat d’una casa que s’havia enderrocat als anys 60 per fer-hi edificis de pisos. Un document amb el projecte de construcció de la casa del 1903 trobat a l’arxiu contemporani de Barcelona va acabar de confirmar-ho del tot i el número de registre de la finca va permetre a Bosom trobar finalment la família Guinovart, que és qui va construir i gaudir de la caseta de nines.
Restauració de la caseta i de la seva història
Finalment, les informacions falses sobre la caseta han deixat pas a la història real. “La caseta és un testimoni vàlid perquè tot és correcte ara, s’ha posat una mica d’ordre a tot aquest embolic que s’havia generat en molts pocs anys. Això també ens fa pensar en la fragilitat de la memòria i el valor que tenen els documents dels arxius i el valor testimonial oral dels veïns, que han col·laborat tant en la preservació de la caseta com en la reconstrucció de la seva història”, conclou Bosom.
