L’arribada del fred ha fet encendre calefaccions i tornar a treure els aparells per escalfar les llars, però, com s’ho feien els avantpassats quan arribava l’hivern? L’escriptor i antropòleg Xavier Theros explica l’evolució dels estris que s’han utilitzat històricament com a calefacció.
De dormir a la cuina als escalfallits
Quan encara no existien els aparells elèctrics ni s’havien inventat les estufes de carbó, una pràctica comuna era dormir a la cuina durant les nits de molt fred. Allà hi havia la llar de foc i, a més, la proximitat del bestiar i la roba d’abric generaven escalfor.
Posteriorment, el braser, un estri de metall amb brases a l’interior, va convertir-se en un dels aparells més utilitzats per escalfar estances. Xavier Theros explica que el Museu d’Història de Barcelona conserva gran brasers barrocs de bronze que servien per escalfar el Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En l’àmbit domèstic era habitual fins fa pocs anys posar aquest estri sota tauletes per escalfar les cames.
“El braser funcionava amb carbó i s’encenia amb orujo, una beguda que avui dia associem als xarrups però que, aleshores, s’utilitzava per encendre foc i també es venia a les carboneries”
Com a curiositat, Theros detalla que el braser funcionava amb carbó i que s’encenia amb orujo, una beguda amb alcohol que en l’actualitat s’utilitza, sobretot, per fer xarrups, però que fa uns anys servia per encendre foc i, fins i tot, es venia a les carboneries.
Un altre dels aparells molt utilitzats en èpoques hivernals era el “burro” o escalfallit, un estri que es posava sota el llençols per escalfar-los i que, anys més tard, va evolucionar a la manta elèctrica.
Salamandras Royal, les primeres estufes de ferro modernes
Les primeres estufes considerades modernes les va inventar Benjamin Franklin i eren de ferro, tot i que també podien ser de ceràmica i, fins i tot, de marbre. Segons l’historiador Xavier Theros, aquestes últimes es trobaven en domicilis més luxosos, com els de la plaça Reial. Les estufes funcionaven amb llenya o carbó, tot i que al segle XIX les llars s’escalfaven, principalment, amb carbó.
“Estava prohibida la venda ambulant de carbó. Els pobres anaven [a les carboneries] a buscar-lo amb un cistell o cabàs mentre que els rics hi anaven amb carros”
Donada la gran quantitat de carbó que demandava la societat -era, juntament amb el pa, un del béns de primera necessitat-, existien les anomenades carboneries, on es podia anar a comprar aquest producte. De fet, n’estava prohibida la venda ambulant i els ciutadans l’anaven a comprar als establiments de diferents maneres.
Els pobres portaven un cistell o cabàs on endur-se el carbó mentre que els rics hi anaven amb carros. Després s’abocava en unes trapes que hi havia a peu de carrer i des d’allà se subministrava a les llars.
A Barcelona encara queden algunes d’aquestes trapes on les famílies emmagatzemaven el carbó. Theros assegura que en un edifici a Sants, situat entre el carrer de Sant Jordi i de Sant Medir, s’hi conserven un forat i la reixa d’una antiga trapa, malgrat que ja no s’utilitzen per al carbó.
COESA, una de les botigues d’electrodomèstics més famosa
Als anys 60 es van posar de moda els electrodomèstics i a Barcelona van obrir les primeres botigues amb aquests productes. Una de les més famoses era Coesa, ubicada a l’avinguda del Paral·lel, i era representativa d’un canvi de tecnologia per a l’època.
Així doncs, les botigues d’electrodomèstics es van convertir en els nous punts de referència on la gent anava a buscar estris per escalfar la casa, tot i que, segon explica Theros, no va ser res comparable amb l’aparició de les estufes de butà el anys 50.
