El director de doblatge Ramon Hernández fa al betevé directe un recorregut històric per l’espiritisme a Barcelona abans de presentar el Centre Espírita Amalia Domingo Soler, amb seu al barri de Sants-Badal. Hernández afirma que Barcelona va ser una capital de l’espiritisme durant el segle XIX.
La història comença amb José María Fernández Colavida, qui va comprar els drets i va traduir i editar el llibre d’Alan Kardec El llibre dels esperits, en què s’expliquen els principis de la doctrina espiritana sobre la immortalitat de l’ànima i la naturalesa dels esperits.
El 1869 va fundar la Sociedad Barcelonesa Propagadora del Espiritismo i, 20 anys després, va organitzar el Primer Congrés Internacional d’Espiritisme, que va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. Una de les participants és una altra protagonista de tot plegat: Amalia Domingo Soler.
Societat espiritista sense ànim de lucre
Novel·lista i pionera de l’activisme pels drets de la dona (el 1891 va ser cofundadora de la Societat Autònoma de les Dones, primer partit feminista de l’estat), va ser una notable divulgadora de l’espiritisme a través del setmanari La luz del porvenir. El seu nom és el del centre espiritista que presideix actualment Janaína Minelli de Oliveira.
El Centre Espírita Amalia Domingo Soler és una societat sense ànim de lucre que no té res a veure amb algunes pràctiques d’espiritisme. No s’hi fan sessions, sinó que dona a conèixer una filosofia per “viure i conviure de forma harmoniosa“, segons explica Minelli de Oliveira.
S’hi imparteix un conjunt d’ensenyaments per comunicar-se amb persones estimades. “S’ha de meditar, elevar el pensament i enviar molt amor”, detalla la presidenta, també professora agregada del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.
