Era el darrer divendres del mes de març i els clients de la terrassa del Cafè Zurich gaudien del sol i el plaer de la conversa, totalment aliens a tot allò que es cuinava a l’interior del local. Una munió de periodistes i autoritats, amb l’alcalde Pasqual Maragall al capdavant, explicaven a tocar de la cafetera centenària de l’antic Zurich tot el procés d’enderroc de l’illa Pelai-Bergara, coneguda popularment com l’illa de la vergonya per culpa de l’estat d’abandó en què es trobaven tots els edificis.
Després d’anys de litigis i expropiacions, van començar les tasques d’enderroc d’un dels emplaçaments més preuats de Barcelona, que formava part de la façana de la plaça de Catalunya i de la capçalera de la Rambla. L’operació la demolició es va allargar uns 20 mesos per culpa d’entrebancs administratius, mentre que la construcció es va acabar del tot l’any 1998, quan va obrir el centre comercial El Triangle.
L’Ajuntament va salvar la ubicació del Zurich
El consistori va aprovar la sentència de mort de la illa de la vergonya el novembre del 1994, i ho va fer amb la reordenació de la zona i el repartiment d’espais edificables entre els propietaris, un dels quals era l’Ajuntament, que ho era del local del centenari Cafè Zurich, a la plaça de Catalunya número 1. Tanmateix, l’antic Zurich no va abaixar la persiana fins al desembre del 1996, i va ser l’últim supervivent de l’illa de Pelai-Bergara abans de l’enderroc total.
D’aquesta manera, gràcies a un contracte de lloguer que garantia la continuïtat de l’emblemàtic espai, el Zurich va poder mantenir l’emplaçament que tenia des que el 24 de juny del 1863 va obrir La Catalana, la cantina de l’estació dels FCGC de la línia del tren de Sarrià, en què el tren sortia de la plaça de Catalunya, anava pel carrer de Pelai i pujava pel carrer de Balmes. La cantina es va convertir en la xocolateria Zurich perquè així ho va decidir un català que havia viscut a la ciutat suïssa. La família Valldeperas va començar el negoci el 1920 i quan es va soterrar l’estació, l’any 1925, l’antiga sala d’espera es va afegir a la cantina i va esdevenir l’antic Zurich.
La vida a l’exterior del Zurich
La II República va col·lectivitzar el Zurich i, durant la Guerra Civil, s’hi van atrinxerat les tropes republicanes que es van enfrontar als nacionals situats a l’edifici de Telefónica. Una altra de les anècdotes del Zurich va ser la creació de l’ONCE en una de les terrasses i la planificació de l’assalt del Banc Central l’any 1981, tal com va recordar a betevé el desaparegut propietari del Zurich i culer declarat, l’Andreu Valldeperas.
El gener del 1997, l’antic Zurich va convertir-se en runa per construir-hi El Triangle i renéixer com a nou Zurich, això sí, amb la decoració de sempre gràcies a un projecte signat pels prestigiosos arquitectes Federico Correa i Alfons Milà.
Inauguració d’El Triangle
La febre dels centres comercials va ser una de les dèries dels anys 90. Després de quatre anys de remodelació, El Triangle obre les portes al públic el 12 de novembre de 1998 amb l’objectiu d’atreure 10 milions de visitants l’any. L’equipament completa la urbanització de la plaça de Catalunya amb 37.000 m² de superfície i un cost de 20.000 milions de les antigues pessetes (uns 120 milions d’euros actuals). Aquesta operació permet també la remodelació de l’històric Cafè Zurich. L’edifici disposa d’un aparcament i diverses plantes d’oficines en la seva part superior. El Triangle s’afegia a l’oferta de Glòries i el Maremagnum, centres inaugurats el 1995 i a l’Illa Diagonal que va obrir el 1993. Tres anys d’obres que es hem recopilat en tres minuts d’imatges que permeten veure l’evolució de l’actuació urbanística.
Adeu als cines
La renovació de les parets del Zurich no va ser l’única conseqüència de l’ambiciosa actuació comercial en aquest punt tan hipnòtic de la ciutat —si observem la quantitat de vianants per metre quadrat—, també va comportar la desaparició de dos cinemes històrics : el Cine Vergara i el Saló Catalunya. Però la seva decadència ja tenia antecedents perquè el 26 de novembre del 1993 un incendi va destruir la pantalla del Cine Vergara mentre es projectava la pel·lícula Dave i el 2 de novembre del 1993, Jurassic Park va ser l’última projecció al Cine Catalunya en una sessió benèfica. Tanmateix, cal recordar que a tocar del triangle a la cruïlla dels carrers Balmes, Bergara i Pelai també hi havia el Cinema Avenida de la Luz, que s’hi accedeix des del subsol del Sephora.
Com apunt final, afegirem una dada per a la hemeroteca d’incompliments municipals: l’Ajuntament es va comprometre a garantir la instal·lació d’un cine dins el recinte comercial i de lleure, una promesa que mai es va complir.
Aquí trobaràs el vídeo complet de la secció del betevé directe sobre l’enderroc de l’illa Pelai-Bergara.
