De sobte, l’actualitat posa sobre la taula paraules amagades en àrees tècniques i les fa populars. Una mena de diccionari d’urgència que sempre apareix a les redaccions dels mitjans per trobar la paraula adient que expliqui els fets. Ha passat amb la dana i la covid i fenòmens com la gentrificació, els expats i l’estètica demure.
El 27 de gener del 2005, un esfondrament en les obres del túnel auxiliar de l’L5 va provocar un forat enorme, el clot, l’obertura, el cràter, l’escletxa profunda… i tot un seguit de definicions que van desembocar en la més precisa: esvoranc, un forat que es produeix a la superfície d’un cos com a conseqüència d’un buit en la seva massa.
Amb motiu dels 30 anys de betevé hem recopilat un resum de les cròniques de la primera setmana del que va ser la crisi urbanística més important de la Barcelona del segle XXI, que també va familiaritzar-nos amb tècniques de l’enginyeria civil com el micropilotatge, estintolament, infiltracions de formigó, el testimoni (una mena de guix entre les escletxes), apuntalaments, zona zero o perímetre de seguretat. Amb tot plegat, els fets del Carmel van provocar la creació de l’Institut Geològic de Catalunya. Aquesta és la crònica del dia de l’esfondrament del Carmel, quan l’esvoranc encara era un enorme forat.
L’esfondrament que va evitar víctimes
Dos dies abans de l’esfondrament, el 25 de gener, es va produir un despreniment parcial de cinc metres al sostre del túnel auxiliar que s’estava construint a l’altura del Mercat del Carmel. Aquest moviment de terra va obligar a desallotjar 12 famílies del bloc número 10 del passatge de Calafell. Amb tot, aquesta situació va permetre que, dos dies després, quan va aparèixer l’esvoranc de 30 x 30 metres els edificis afectats estiguessin buits. En total es van desallotjar 48 blocs de pisos, dos col·legis i més de 1.000 persones van haver de marxar de casa. A betevé ho vam seguir i aquesta és la crònica en què podreu veure l’edifici que dies després va caure.
