Edifici centenari a Balmes: “Teníem les portes obertes de les cases”

Fa unes setmanes els veïns del número 181 del carrer Balmes van celebrar els 100 anys de la construcció del seu edifici, i també 100 anys de bona convivència. L’immoble el va construir el metge de família Modest Cuixart, darrere de la torre on vivia al carrer de Tuset. Una construcció que va marcar la vida dels seus familiars, perquè no es van haver de preocupar de comprar un habitatge ni tampoc, de pensar com decorar-lo, perquè Cuixart va decidir fins i tot el color de les rajoles dels pisos. Tots els habitatges van ser propietat de la família durant 40 anys i ara, un segle més tard, només cinc dels 12 són dels Cuixart, però hi segueix havent molt bon ambient: “Ara tenim gent diferent, però molt contents dels que tenim“, diu la Xita Cuixart, neta del doctor.

“Viure aquí ha estat un 10”

Les lletres MC llueixen a la porta de l’edifici del carrer de Balmes en honor del metge Modest Cuixart, avantpassat del reconegut pintor, perquè aquest metge que va viure fa més d’un segle, el va fer construir l’any 1925 per fer la vida més fàcil als seus descendents. La seva neta Xita Cuixart, de 95 anys, hi ha viscut pràcticament tota la vida i diu que ha estat un 10: “Aquí no hi ha hagut cap complicació, cadascú viu a casa seva i, si necessitem alguna cosa, ens truquem”.

Construït amb tots els luxes de l’època

Els 12 pisos de l’edifici van ser construïts amb tots els luxes del moment. S’hi va instal·lar ascensor, que encara no era habitual, calefacció i cuina econòmica. “Tot va ser dissenyat per l’avi, perquè ell el que volia era que els seus fills i els seus nets no se n’anessin d’aquí i ell vivia a la torre d’aquí al costat”, explica Cuixart, que recorda amb afecte aquells temps: “Ens agradava molt, teníem les portes obertes de les cases, sabies que la família que vivia al davant, era la teva família”.

Cuixart també recorda que, quan algun familiar es casava, l’edifici era tota una festa: “Quan jo em vaig casar tota la porteria era plena de flors i de plantes i es posava una catifa. El meu pare, amb el seu barret de copa; jo, vestida de núvia i, el cotxe, parat a davant de casa”.

Una zona que ha canviat de cap a peus

Tot i que la Xita Cuixart ha viscut pràcticament sempre al mateix lloc, el carrer de Balmes ha canviat tant en un segle que gairebé és com si s’hagués mudat. Ha vist quan hi passava el tren de FGC per sobre i també quan van construir el túnel per soterrar-lo. “Tot això eren camps. Jo he vist construir-ho tot, des de la Diagonal fins a la travessera. Durant la guerra no hi havia cap casa i quan tocaven les sirenes ens feien baixar al principal, i ens posàvem en un racó, que si queia la casa, aquell racó no queia, ens havia dit el paleta”.

L’arribada del televisor a l’edifici

L’arribada de les primeres teles a l’immoble també va ser memorable. La Gemma Ferrer, neboda de la Xita i també veïna de l’edifici, ho recorda molt bé: “La meva àvia va tenir la tele i els dissabtes a la tarda era obligatori baixar tots els nens a casa l’àvia. De ben petits, ens preparava un cafetó amb una mica d’aigua i un terròs de sucre i, després, un didalet de moscatell, i potser algun cigarret i tot, però vaja, això ja no es pot dir!”