Les obres de reurbanització del carrer del Vint-i-sis de Gener de 1641 han aixecat la pell de l’asfalt i han confirmat els auguris: sota les llambordes descansava en silenci un refugi antiaeri, el 657. El veïnat d’Hostafrancs ja en coneixia l’existència i, de fet, està documentat en l’Atles dels refugis de la Guerra Civil, de l’any 1938. Aquesta llista situa l’entrada del refugi al número 13, molt a prop d’on s’han trobat les restes.
A partir d’ara, les excavacions del Servei d’Arqueologia permetran determinar com era el refugi: les dimensions, els accessos i saber si tenia un túnel de ventilació, entre d’altres, una informació que fins ara no estava documentada.
A Sants, Hostafrancs i la Bordeta van fer-se 140 refugis
La troballa no ha estat cap sorpresa per al veïnat, tampoc per als historiadors locals com l’Agus Giralt. “Es pot resseguir la història del refugi. Per les restes que s’han trobat segurament estan vinculades al 657”, assenyala a l’Infobarris l’historiador membre de Patrimonis Invisibles. “Coneixent com són els refugis, amb tota seguretat hi havia més d’un accés per garantir la seguretat en cas d’esfondrament”, afegeix.
Segons explica Giralt, molts refugis d’Hostafrancs, Sants i la Bordeta van ser construïts pel mateix veïnat i la majoria presenten característiques pròpies de les galeries de mina, amb volta catalana i un traçat subterrani senzill però efectiu. “El que explica això és com era el teixit associatiu d’aquests barri en aquells anys. Els van construir per al mateix veïnat obrers organitzats per donar resposta als bombardejos”. Tot i no tractar-se dels barris més bombardejats de la ciutat, apunta, són dels que concentren més refugis: se’n tenen registrats uns 140.
Demanen que algun dels refugis de la zona sigui visitable
El 657 se sumarà a la llista de refugis descoberts com el de la plaça de Bonet i Muixí i el del carrer de Toledo. Segons Giralt, un cop documentat s’hauria de fer també un retorn a la ciutadania. “Una de les reivindicacions que tenim és que creiem que alguns dels refugis de Sants, Hostafrancs i la Bordeta haurien de poder ser visitables. S’hauria de fer un estudi més en profunditat per veure quin és el més idoni. Evidentment n’hi ha molts i no es pot fer amb tots”, reclama l’historiador.
Un cop fetes les excavacions, caldrà veure també com afecta tot plegat les obres de reurbanització del carrer del Vint-i-sis de Gener de 1641. La reforma ha de donar resposta a una llarga reivindicació veïnal que demanava ampliar unes voreres que fins ara no arribaven als dos metres i renovar també un paviment que, assenyalen, es trobava en molt mal estat. Aquestes actuacions ja preveien l’aparició d’un refugi i per això tenien inclòs un equip d’arqueologia.
