Descobert per primer cop a Barcelona un tram del fòrum que fa redibuixar la ciutat romana

Aspira a convertir-se en una de les troballes arqueològiques més transcendents de les últimes dècades a Barcelona. Mai abans s’havia trobat a la ciutat una evidència del fòrum romà com aquesta. Un tram del paviment original de la plaça central de Bàrcino ha aflorat més de 2.000 anys després que es fundés la colònia que va donar origen a Barcelona. I ha aparegut en les obres d’ampliació d’un hotel del Gòtic amb un nom que no podia ser més premonitori, el Gran Hotel Barcino.

Els plans de l’hotel de créixer en un edifici contigu conegut com a Casa Requesens o Casa Llauder, al número 3 del carrer d’Hèrcules, van topar el juny del 2023 amb un escull inesperat. Va ser en excavar-hi un fossat per a un ascensor nou quan es va produir la sorpresa. “Cap als dos metres i mig de profunditat van aparèixer unes lloses rectangulars que, per les dimensions que tenien, els arqueòlegs ens deien que no haurien de ser aquí”, recorda Víctor Serrano, director de projectes del Grup Gargallo Hotels.

“Esperàvem trobar-hi potser la part de darrere d’una casa, una domus”, reconeix l’arqueòleg director de l’excavació, Jordi Amorós. Però pel volum de les lloses (fins a 1,5 metres de llargada i 35 centímetres de gruix) i per la precisió amb què estaven disposats aquests grans blocs de pedra de Montjuïc, va pensar de seguida que estaven davant “d’una obra pública”. Un equip de betevé ha pogut gravar l’espai des del mateix paviment abans que s’hagi cobert amb vidre per fer-lo visible només des de dalt.

Un gir històric de 90 º

L’excepcionalitat, en aquest cas, no han estat només les restes i el bon estat de conservació, sinó també la ubicació. S’han trobat fora d’on tradicionalment s’havia assumit que hi havia el fòrum i això obliga ara a replantejar l’orientació de l’àgora romana.

Fins ara es pensava que ocupava l’àrea aproximada on actualment hi ha el Palau de la Generalitat i la façana posterior de la Catedral, alineat en paral·lel al cardo, el carrer que creuava les ciutats romanes seguint l’eix nord-sud normalment.

Aquesta imatge, segons explica Amorós, es remunta al segle XIX, quan es va interpretar que l’antic temple d’August, del qual es conserven quatre columnes al carrer del Paradís, seguia aquesta orientació i, per extensió, el fòrum que presidia.

Amb els indicis nous, el plantejament ara és que el centre administratiu i religiós de la colònia en realitat s’alineava amb l’altre carrer principal que creuava la ciutat, el decumanus. És una orientació que també segueixen les lloses trobades ara i que encaixaria, a més, amb restes disperses d’altres excavacions precedents que semblaven contradictòries al plànol tradicional. Tot plegat confirma un gir de 90 º.

Així, el nou dibuix orienta el fòrum en sentit mar-muntanya i el situa en una àrea que inclou el temple d’August i les restes trobades ara a Hèrcules, 3. Al mateix edifici podria haver-hi, de fet, el límit d’aquest fòrum, delimitat, segons Amorós, per un tram de formigó romà que s’ha documentat en les mateixes restes. Pel que fa al temple, ara també se’n posa en dubte l’orientació prèvia, però de moment no hi ha “evidències arquitectòniques suficients” per confirmar que comparteixi la mateixa que el fòrum.

Un edifici que recopila tota la història de Barcelona

Des del forat d’ascensor inicial, els treballs, a càrrec de l’empresa d’arqueologia Ager, han durat més de dos anys: la superfície excavada va passar de sis metres quadrats a 80, dels quals 42 corresponen a paviment del fòrum. La majoria són en una sala que s’ha rebaixat a mà uns dos metres i mig i on també s’han documentat murs visigòtics i canalitzacions medievals, entre altres restes. És un espai, de fet, on es concentren rastres d’ocupació que van des de la creació del fòrum (que s’ha datat entre els anys 15 i 10 aC) fins al segle XX.

També en altres punts de l’edifici s’han localitzat restes superposades de períodes diversos. El pati de la casa, bastida al segle XIV, conservava al subsol un altre element destacable del fòrum: dos pous units per un sistema hidràulic que apunten a una possible font ornamental en aquest punt. Hi són visibles també espolis de lloses extretes en el moment que el fòrum ja havia perdut la funció original (segle V), murs tardoantics i una sitja ja medieval excavada en el formigó romà.

També les parets gòtiques respiren història i són testimoni del reaprofitament de materials per construir-les. Això explica que, incrustat en una, es pugui veure un fragment de pedestal romà dedicat al llibert Luci Licini Segon, que va gaudir d’un gran prestigi al segle II dC i del qual s’havien trobat ja una vintena de pedestals més abans.

Esmorzar sobre un paviment de 2.000 anys

Totes les restes s’han restaurat i es preservaran com un espai museïtzat en l’ampliació del Gran Hotel Barcino, que ha estat implicat en la recuperació tot i la sorpresa inicial. “Sent honesta, la primera reacció va ser de pànic”, confessa la CEO de la cadena, Xènia Gargallo.

Però “tant l’equip com la família” han acceptat fer les modificacions necessàries del projecte de reforma que tenien previst per prioritzar l’excavació, malgrat els endarreriments i les pèrdues econòmiques. “Aporta un valor singular a l’hotel”, assenyala Gargallo. L’apreciaran, d’una banda, els clients, ja que la sala principal s’ha cobert amb vidre per habilitar-la, com estava previst, com a bufet “on es podrà esmorzar sobre un paviment de 2.000 anys”. Però, de l’altra, la voluntat és que sigui també un espai visitable per a la ciutadania.

Entrevista completa al bàsics

Segons Víctor Serrano, director de projectes de Gargallo Hotel, el descobriment del paviment va descol·locar inicialment el projecte, però van decidir potenciar el jaciment i crear un edifici únic, adaptant-hi la sala d’esmorzar amb un terra de vidre. L’arqueòleg Jordi Amorós assenyala que el descobriment suposa “molt de debat que farem els arqueòlegs els pròxims mesos, però és una dada arqueològica molt potent per canviar l’orientació del fòrum”. Xavier Maese, tècnic del Servei d’Arqueologia de Barcelona, destaca que és excepcional que un projecte privat decideixi excavar tot el jaciment amb aquesta facilitat i que ara es confirma gairebé que el fòrum gira 90 graus, cosa que aporta evidència arqueològica sòlida sobre la ciutat romana de Bàrcino.