L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va fer del Parc de la Ciutadella l’epicentre de l’esdeveniment. Es va omplir d’edificis nous, molts ara desapareguts. Un dels que previu és l’Hivernacle, dissenyat per cultivar-hi i exhibir-hi plantes tropicals, com l’Umbracle, just a tocar. És obra de Josep Amargós i Samaranch, que va idear una gran estructura de ferro i vidre, seguint els canons modernistes de l’època.

Durant l’Exposició va servir de saló de festes i conferències. Posteriorment, els usos es van diversificar. S’hi feien exhibicions d’ocells, com els concursos de canaricultura que va immortalitzar Carlos Pérez de Rozas amb la seva càmera.

Plànol del recinte de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

L’esclat de color de mitjans dels 90

A mitjans dels 90 s’hi va donar un altre impuls. S’hi van plantar noves espècies exòtiques i un sistema d’humidificació de l’ambient. L’Hivernacle es va omplir de color. També va acollir nombrosos concerts. Hi va actuar, per exemple, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i s’hi va programar un cicle de concerts de jazz que organitzava la secció de Parcs i Jardins de l’Ajuntament. Cada 15 dies també s’hi feien classes d’ecologia.

Comencen les obres de rehabilitació per salvar l’Hivernacle
L’any 1995 s’hi van plantar noves espècies

L’inici de la decadència

El 2006 l’edifici va quedar sense activitat i tres anys després es va tancar al públic. A poc a poc es va anar deteriorant de manera evident. Vidres trencats, parets desgastades, petits despreniments. Demanava a crits una restauració que va arribar el 2015. O, si més no, va començar, perquè l’empresa que s’encarregava dels treballs va fer fallida. Des de llavors, set anys més d’abandó que ara, per fi, acabarà per donar una nova vida a un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat.