(ACN) L’eclipsi total és un esdeveniment astronòmic del tot extraordinari. No se’n veurà un altre a Catalunya fins al 2180 i l’últim va ser el 1905. El 30 d’agost d’aquell any, el fenomen va impulsar el naixement de l’Observatori de l’Ebre, un institut de recerca ubicat a Roquetes dedicat a estudiar la relació entre l’activitat solar i els fenòmens geofísics de la Terra. “Va arribar a tenir un prestigi internacional molt gran”, destaca Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC. El centre encara conserva els edificis i instruments originals d’aquella època.
Un núvol va fer la guitza
Les cròniques de l’agost del 1905 relaten un “meravellós espectacle” viscut cap al migdia. “L’obscuritat que es va produir en el moment de la totalitat va ser tanta que van aparèixer nombroses estrelles al firmament”, mencionava el Diari de Barcelona, que destacava el “rapidíssim descens de la temperatura, amb sensació gairebé de fred”.
La Vanguardia parlava de la presència d’estels i el comportament anòmal dels animals també es van mencionar, així com el fet que es va “perdre un minut de totalitat pel pas d’un núvol”. El rotatiu també va deixar escrit que els terrats es van omplir per seguir l’alineació de cossos celestes, mentre “no pocs comerços” van tancar durant aquella estona.
El 1842 va tenir menys seguiment
L’anterior s’havia vist el juliol del 1842, segons Serviastro, un portal de divulgació astronòmica vinculat a la UB. A Barcelona, un estudi de Francesc Xavier Barca-Salom remarca que el seguiment va ser discret, tot i que es va fer una observació a l’Escola de Nàutica. Aquell dia, a Itàlia es va produir el primer intent conegut de la història de fotografiar un eclipsi. Tot plegat, després que un anular de sol el 1836 va suscitar el descobriment de les anomenades perles de Baily, per part de l’astrònom Francis Baily, que són els punts brillants de llum que apareixen al voltant de la lluna just abans i després de l’eclipsi.
