compartir
Francesc Torralba, teòleg, filòsof i catedràtic d’ètica, és un dels experts acreditats que s’han endinsat en la biografia d’Antoni Gaudí. Com era l’arquitecte de la monumental Sagrada Família? “De Gaudí s’ha escrit molt i s’ha escrit molt, d’entrada, de manera novel·lada i això té un interès, perquè és una figura que genera atracció, però una altra cosa és la fidelitat històrica“, afirma Torralba.
Segons el teòleg, segurament no era un home tancat o hermètic com de vegades s’ha dit. “No ho sembla a partir de les converses, a partir dels diàlegs, a partir de l’estima que tenia pels seus familiars i els seus col·laboradors. De caràcter sembla que sí que en tenia i li era molt difícil dominar-lo, governar-lo”. Esteve Camps, president delegat de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, resumeix així la seva personalitat: “Hi ha tres conceptes a destacar de Gaudí: la humilitat, la senzillesa i la intel·ligència“.
No li agradava que li fessin fotos
Només han arribat fins als nostres dies una trentena de fotos de Gaudí. Ho explica Laia Vinaixa, coordinadora del Centre de Documentació de la Sagrada Família. En aquest arxiu en tenen unes quantes i Vinaixa, que les ha analitzat totes minuciosament, destaca que “hi ha algunes fotos en què es veu que es gira, sense mirar a la càmera, amb el braç al davant, posava al davant el que estava fent en aquell moment abans que el fet de sortir a la foto”.
La clau per saber com era: les fonts secundàries
Antoni Gaudí va deixar molt pocs escrits de pròpia mà. Es desconeix si hi havia textos rellevants al seu obrador que un grup anarquista va cremar el 20 de juliol del 1936, dos dies després de l’inici de la Guerra Civil. Els plànols, esbossos i documents de l’arquitecte es van convertir en cendra. “Llavors, en què ens podem basar per dir qui va ser? En les fonts secundàries, és a dir, els qui el van tractar i els qui van treballar amb ell, els seus deixebles”, afirma Francesc Torralba. En aquest sentit cal destacar Joan Bergós, Isidre Puig Boada i Josep Francesc Ràfols i Fontanals, arquitectes i col·laboradors de Gaudí i els primers que van publicar llibres biogràfics sobre l’arquitecte.
“Arquitecte genial i creient de pedra picada”
Actualment, un altre dels biògrafs de Gaudí més reconeguts, el teòleg i president de l’AVEPRO, Armand Puig, afirma que la vida i l’obra de l’arquitecte de la Sagrada Família no es poden separar. “És inexcusable no tractar-les juntes. Gaudí és un gran geni i de genis n’hi ha poquíssims a la història humana… Gaudí és la barreja ideal d’arquitecte genial i de creient de pedra picada“. El director de la Càtedra Gaudí de la UPC, Galdric Santana, considera que l’arquitecte segur que tenia altes capacitats i interès per moltes disciplines més enllà de l’arquitectura.
El fet que fos un estudiant d’aprovats a la carrera Galdric Santana assegura que cal contextualitzar-lo en el fet que treballava de delineant mentre estudiava i també la circumstància que la carrera d’arquitectura d’aleshores era molt més exigent que ara. Afegeix que “la intuïció que tenia en saber agafar camins era el seu tarannà més important, sabia veure com s’havien de treballar tots els fenòmens”, com poden ser la geometria reglada, l’acústica interior i el so de les campanes, entre d’altres disciplines.
La Sagrada Família: la seva obra magna
L’atzar sens dubte no corresponia al mètode de treball d’Antoni Gaudí. La Sagrada Família, la seva obra magna, és un univers propi de simbolisme religiós directe i indirecte. “Hi ha un deixeble seu que diu que Gaudí deia que no era ell qui construïa la Sagrada Família, sinó que era la Sagrada Família qui el construïa a ell”, afirma Chiara Curti, arquitecta, historiadora de l’art i experta en Gaudí. “El fet d’haver de fer l’església el va fer com a home d’església, s’hi va anar implicant cada vegada més”, explica Josep Maria Turull Garriga, rector de la parròquia i la basílica de la Sagrada Família.
L’arquitecte considerava que res era art si no venia de la natura i la natura era obra de Déu. Amb la Sagrada Família va poder culminar la seva fe: la va fer pedra. I ho va fer des d’un profund coneixement litúrgic. “Gaudí, cap als anys 1887, 1888, 1889, va conèixer el bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós, fill de Reus, i li va encarregar el Palau Episcopal. A més a més, va fer unes estades llargues al seminari d’Astorga i aquest bisbe li va fer conèixer L’année liturgique, de Prosper Guéranger. Aquí va aprendre litúrgia i la va aprendre practicant-la. Gaudí era un autodidacta orientat”, explica Armand Puig.
Un arquitecte molt estimat pel poble
Chiara Curti ha investigat la vida i les relacions a la Sagrada Família entre els anys 1914 i 1926. Ha constatat que les visites que organitzava, moltes amb nens, i el fet que obrís el temple als pobres —fins i tot fent-los models de les seves escultures— el van convertir en una persona molt propera a la gent i apreciada pels barcelonins, una estima que li van retornar el dia del seu funeral. “Quan Gaudí va morir diuen que hi havia 30.000 persones, qui diu 30.000 diu 50.000″, afirma Armand Puig.
El que és un fet és que Barcelona es va mobilitzar per acomiadar el que és actualment l’arquitecte català més universal. “Gaudí va morir en una propensió cap a la santedat. Una senyora va preguntar dels que feien cua: ‘Qui s’ha mort?’. ‘Un senyor que sabia fer les cases molt bé i que era sant'”. Les definicions del poble són les millors sempre”, afirma Armand Puig.
El programa Objectiu Sagrada Família
Un equip de betevé ha fet el programa de producció pròpia Objectiu Sagrada Família, que ja s’ha emès i que es pot recuperar al web de betevé i a YouTube. Consta de vuit capítols i una taula rodona en els quals s’aborda el passat, el present i el futur del monument més visitat d’Espanya, al davant de l’Alhambra i el Museu del Prado.
La Sagrada Família, des de tots els angles, amb imatges espectaculars i prop d’una quarantena d’entrevistes als experts més destacats en arquitectura, teologia i història, així com als escultors i artesans que hi han treballat per fer possible l’obra magna d’Antoni Gaudí.
