Quan Ildefons Cerdà va fer de l'Eixample el Manhattan de Barcelona | Barris, carrers, nomenclàtor
Escolta aquesta notícia

Inicialment, el pla de Cerdà preveia un nomenclàtor ben poc vistós per l’Eixample. Els carrers, de mar a muntanya, serien numerats de l’11 al 60, i els que anaven de Llobregat a Besòs serien denominats per lletres, de la F a la Z. Si s’hagués mantingut, Barcelona tindria carrers de nom numèric com els de Nova York.

Però l’Ajuntament va decidir encarregar a Víctor Balaguer, polític, periodista, escriptor i historiador català, la tasca de posar nom als carrers de l’Eixample. La proposta que va fer Balaguer anomenava els carrers per temes: personatges històrics catalans, des del segle X fins al XIX; territoris històrics de la Corona d’Aragó; institucions de govern de Barcelona i el Principat, i batalles i personatges importants de la història recent.

Carrers dividits per blocs temàtics

L’Ajuntament va acceptar la proposta i el territori es va dividir en quatre blocs temàtics. Al primer, que es va dedicar a institucions històriques, es troben la Gran Via de les Corts Catalanes, Consell de Cent, Diputació i Universitat. Com a territoris històrics, el segon bloc, apareixen València, Mallorca, Aragó, Provença, Rosselló, Nàpols, Calàbria, Còrsega, Sicília i Sardenya. També s’inclouen les ciutats de Tarragona i Girona, així com tres motors econòmics de la ciutat, Indústria, Marina i Comerç.

Un tercer bloc va ser el de les batalles històriques, el nomenclàtor de l’Eixample fa referència a les de Bailèn, Lepant i Bruc, així com al compromís de Casp.

Personatges històrics

Pel que fa al bloc destinat als personatges històrics, la llista és àmplia, amb la presència de polítics, escriptors, militars i altres noms il·lustres. Aquesta categoria inclou Jaume Balmes (filòsof), Bonaventura Carles Aribau (escriptor), Ramon Muntaner (redactor d’una de les quatre grans cròniques), Rafael Casanova (el darrer conseller en cap de Barcelona), Pau Claris (94è president de la Generalitat), Roger de Flor (comandant en cap de la Companyia Catalana d’Orient), el militar Antoni de Villarroel que va defensar Barcelona durant el setge del 1714, Roger de Llúria (almirall de l’armada reial) i Borrell (comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell).

També hi trobem Ausiàs March (poeta), Ramon Llull (escriptor), Alí Bei (explorador), Jeroni Pujades (historiador i advocat), Antoni Viladomat (pintor) i Arnau de Vilanova (metge), entre d’altres.