Una cerca en els anuncis classificats publicats al diari ‘La Vanguardia’ a principis del segle XX aporta molta informació sobre les cases del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, amenaçades d’enderroc per un projecte immobiliari. Per exemple, s’hi pot trobar un anunci del 1909 en què es venen els mobles de la casa situada al número 17 “per ruptura d’enllaç”. El propietari ofereix mobles nous sense entapissar, cadires de fusta de roure i de noguera i fins i tot una escultura.

Més endavant, l’any 1925, un altre anunci promociona la casa del número 17 per a posar-la en lloguer. El més curiós de l’anunci segurament és el preu: 325 pessetes de renda mensual, el que avui equivaldria a dos euros de lloguer. Una de les persones que va viure al número 17 a partir dels anys 20, Maria Jové, assegura que era com viure en “un palauet a Gràcia”.

El plànol original dels números 13 i 15

El periodista i advocat Xosé Senén Rodríguez, del col·lectiu Salvem l’Alzina, ha tingut accés a alguns dels documents públics relacionats amb el garatge actual situat al número 13 —on es troba l’alzina centenària— i la casa del número 15. Un dels documents correspon a un mapa de la zona de l’any 1868 en què es pot veure el projecte del carrer de Manrique de Lara actual i, a la seva dreta, els números 13 i 15 actuals, que encara eren terrenys sense construir. A partir del número 17 ja es poden veure els noms dels llogaters de les cases fins al número 29.

Un altre dels documents a què ha tingut accés Xosé Senén és una escriptura posterior, de l’any 1900, en què el propietari de l’illa del carrer de l’Encarnació, Miguel Hortal, cedeix la finca del número 15, en el règim que aleshores es coneixia com a “emfiteusi”, una figura hereva del dret medieval i molt utilitzada en la Corona d’Aragó i que consistia a cedir temporalment (en aquest cas sense límit, de manera perpètua) el dret d’ús d’un terreny, a canvi del pagament anual d’un cànon o crèdit. D’aquesta manera, el propietari dels terrenys d’Encarnació va anar cedint parcel·les als pagesos treballadors a canvi d’un lloguer anual vitalici.

Altres anuncis posteriors, per exemple del 1918, encara mostren com el número 15 del carrer de l’Encarnació era un “gran i espaiós solar amb dues portes per a un carro”. Més endavant, l’any 1928, el número 15 ja figura com a lloc de residència de l’autor d’una fulla popular dels ‘Goigs a llaor de la Immaculada Verge Maria’, que l’artista s’ofereix a enviar a col·leccionistes i altres amants d’aquesta tradició sempre que li facin arribar altres “goigs” a canvi.