Alloza és el nom d’un poble de Terol i també el mot castellà per a les ametlles tendres. Això devia despistar les autoritats franquistes quan van repassar el nomenclàtor i van mantenir al barri de Porta un carrer que popularment s’anomenava d’Alloza. Però al darrere n’hi ha més.
Un primer capítol va veure la llum quan l’Ajuntament, ja democràtic, va rebre una carta de la família Alloza que explicava que feia referència a Salvador Alloza, carter del barri als anys 30. En un temps de masies i de carrers sovint sense nom, el nom d’Alloza era equivalent a un codi postal. “Feia que les cartes posessin el seu nom. Així s’asseguraven que l’hi arribaven i, com que ell coneixia a tothom, les podia repartir”, explica Miquel-Antoni Roman, investigador històric de Nou Barris. A l’actual carrer hi havia una placa de fusta on hi deia “Alloza”. Per això el veïnat va començar a anomenar així el carrer.
Un cop rebuda la carta dels familiars, l’Ajuntament va incloure l’explicació “carter del barri” a la placa. però encara faltava molt per descobrir i va ser per casualitat. En Miquel-Antoni Roman era el 2002 a l’Arxiu de Salamanca, quan es va topar amb el nom d’Alloza en uns papers i això li va cridar l’atenció. “Feia recerca sobre entitats juvenils republicanes però agafava tot allò relacionat amb Nou Barris. I, com que passo sovint pel carrer d’Alloza, em sonava el nom”, recorda l’investigador que, a més, és regidor d’ERC al districte de Nou Barris.
Carter, sindicalista i polític
Els papers en qüestió eren dues cartes del Casal Català Republicà de les Roquetes, situat al carrer de Joaquim Valls, en què Salvador Alloza signa com a secretari. Una sorpresa que va dur en Roman a continuar investigant. De fet, poc després de tornar de Salamanca va fer una xerrada sobre els documents que hi va trobar sobre Nou Barris i va esmentar Salvador Alloza, amb la casualitat, novament, que entre el públic n’hi havia un fill, fet que li va permetre avançar en la cerca. De mica en mica va completar el retrat i trajectòria de l’home.
Nascut el 1897, vivia amb la família a una casa del carrer d’Enric Casanova, a la Prosperitat, i des del 1919 va treballar com a carter, feina per la qual sentia una gran vocació. Va pertànyer al Sindicat Autònom de Carters Urbans de la CNT i, tal com donen testimoni els papers trobats per Roman, va ser secretari del Casal Català Republicà de les Roquetes d’ERC des de poc abans del 1936, i el van arribar a nomenar alcalde del barri durant la Guerra Civil.
La repressió franquista
La derrota a la Guerra Civil, però, va marcar un abans i un després. Després d’una fugida a França, per on va passar per un camp de refugiats, va tornar a Barcelona per reunir-se amb la seva família. “El van sotmetre a un procés depuratiu a Correus i el van acomiadar, acusat d’haver participat en la vaga de 1934 amb la CNT”, explica Miquel-Antoni Roman. Alloza va acabar treballant a l’empresa privada, però mai no va deixar d’enyorar la seva professió. Va intentar reincorporar-se al cos de Correus fins a quatre vegades, sempre sense èxit, perquè l’Administració continuava retraient-li els seus antecedents polítics i sindicals. No va ser fins a la Transició quan la sanció li va ser anul·lada, però el reconeixement va arribar massa tard: Alloza ja havia mort.
La ignorància salva el nom del carrer
Tanmateix, el carrer d’Alloza manté el nom perquè les autoritats franquistes desconeixien la trajectòria de l’home i van creure que es devia al poble aragonès o la fruita seca. “La ignorància que era el nom d’un carter republicà, de la CNT, alcalde de barri, secretari del casal d’esquerra… fa que el nom arribi a nosaltres”, assenyala Roman.
Una casualitat fa que en aquest carrer, i des d’abans de conèixer la història de Salvador Alloza, s’hi instal·lés la seu d’ERC de Nou Barris. I allà mateix és on Miquel-Antoni Roman ha preparat aquest 1 d’octubre una xerrada per difondre als veïns la història del carter, sindicalista i polític amb motiu del 50 aniversari de la seva mort. A més, fa temps que es reclama alguna senyalització o faristol que incorpori més informació sobre Salvador Alloza.
