La història de la presó de la Trinitat no s’havia estudiat fins que van decidir explicar-ne la història els autors del llibre Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983). Carlota Falgueras hi narra la seva experiència com a reclusa política i les entrevistes amb altres internes, i César Lorenzo hi aporta la investigació històrica. Aquesta institució es va inaugurar el 1964 i fins al 1983 es va destinar a dones. Més tard va acollir joves i actualment és un centre obert. Aviat deixarà d’existir com a tal, ja que n’està previst l’enderrocament el 2026.
L’entrada a la presó
Només entrar a la Universitat Autònoma, Carlota Falgueras es va implicar en les lluites socials. Va sortir el Primer de Maig del 1969 per reclamar millores en el transport públic i va acabar a la presó.
S’hi va estar un mes i tres setmanes però sempre amb el dubte de quan en sortiria. Uns anys més tard la van tornar a detenir, però abans d’esperar la decisió del Suprem, que finalment va ser condemnatòria, es va exiliar a Itàlia. No va poder tornar fins dos anys més tard gràcies a una amnistia.
Ara, professora d’història jubilada, ha decidit explicar la seva experiència d’aquella primera detenció.
Sota el règim de les Cruzadas Evangélicas
En la part d’investigació i arxius, el llibre ha comptat amb la participació de César Lorenzo. L’historiador destaca el ferri règim de vida dins la presó. Estava marcat per l’adoctrinament religiós i un fort condicionament moral per part de las Cruzadas Evangélicas.
La fotoperiodista Pilar Aymerich va documentar les manifestacions feministes que es van fer davant del centre penitenciari el 1976 per reclamar que fessin fora les religioses del centre. El llibre també parla del període durant el qual les preses van contribuir a gestionar la presó, un cop van expulsar les Cruzadas per no respectar els drets humans. D’aquell moment és el concert organitzat per la Coordinadora Feminista dins la presó, amb actuacions de Maria del Mar Bonet, Elisa Serna i Julia León, entre d’altres.
Un forat negre en la història penitenciària
Els autors del llibre asseguren que era necessari escriure la història d’aquesta presó, quan es va dedicar a dones, ja que fins ara era un forat negre dins la història de les institucions penitenciàries al país.
