L’artista visual Àurea Estellé ha plasmat la memòria roja del barri de Sant Gervasi – la Bonanova amb una exposició. El projecte artístic forma part del programa Temporals, de l’ICUB, i és una mostra itinerant que ha passat per tres centres cívics: el de Sant Andreu, el de les Corts i ara el Pere Pruna, a la Bonanova.

83 anys després de la guerra segueix el silenci

Àurea Estellé ha convidat els veïns dels centres cívics on ha exposat a sessions participatives per compartir la seva memòria roja. En el cas de Sant Gervasi – la Bonanova, els participants han estat pocs i alguns, tot i que han passat 83 anys des que es va acabar la guerra, han demanat que no es mostrés el seu nom perquè encara, avui dia, no se senten segurs. I és que com han explicat alguns veïns, “aquí, al barri, hi havia molts vencedors” i, per tant, els veïns de família republicana han tractat sempre aquest tema amb molta discreció pels problemes que els pogués portar.

Mansions de Sarrià abandonades van acollir infants refugiats durant la Guerra Civil
Sarrià – Sant Gervasi va ser un dels districtes que van allotjar més nens en grans cases privades amb jardí

Les represàlies al bàndol republicà van durar dècades

Només posar els peus al recinte del Centre Cívic Pere Pruna, Estellé ens recorda que el bàndol franquista va plantar pins sobre fosses comunes perquè les arrels destrossessin els cossos enterrats. Eren paratges on molts republicans havien mort afusellats sense un judici, una crueltat que també es veu plasmada en les històries que alguns veïns de família republicana han volgut compartir.

Per Maria Antònia Granero, penjar el seu testimoni ha estat una manera simbòlica de fer justícia pel seu pare, que es va haver d’exiliar, va estar Argelers i no va poder dedicar-se a la medicina per les represàlies franquistes. “Ell estava afiliat a la CNT i s’havia significat políticament. Si s’hagués quedat aquí segur que l’haurien afusellat o com a mínim eren 20 anys de presó. Aquestes coses crec que s’han de saber perquè avui en dia hi ha joves a qui pregunten qui era Franco i no ho saben”, explica aquesta veïna de la Bonanova.

Maria Antònia Granero ha plasmat la memòria roja de la seva família en un escrit que forma part de l’exposició

L’artista Àurea Estellé és també de família republicana i represaliada i la investigació per fer l’exposició li ha permès entendre comportaments que havia vist en la seva família i que a vegades no entenia, com ara la insistència en la discreció del que es parlava a casa. “Qui pren el poder exerceix una repressió sistèmica i sistemàtica envers els vençuts“, explica Estellé, que afegeix que “no en tenen prou amb humiliar-los havent guanyat la guerra, sinó que els expropien, no els deixen treballar, els empresonen, els envien a camps de concentració”.

La Bonanova, casa també de nazis fugitius i jueus alliberats

Tot i que costa parlar d’aquest tema a la Bonanova, les sessions participatives han fet que Estellé descobrís fets sorprenents. Aquest era un barri de vencedors de la Guerra Civil, però ben aviat s’hi van afegir veïns nous. A partir de l’any 1945, quan va acabar la Segona Guerra Mundial, també es va convertir en la llar de molts alemanys nazis que fugien dels judicis de Nuremberg i que Franco va acollir aquí. El més sorprenent, però, és que “al mateix temps la Bonanova es va convertir en la casa de molts jueus que havien sobreviscut als camps de concentració i que anaven a comprar amb el número del camp de concentració tatuat“.