Segons els tiktokers, el 6 de juny ha començat oficialment la temporada d’activitats als terrats —roof tops— a Barcelona, és a dir, el moment en què els hotels de la ciutat comencen a omplir d’activitats els seus terrats. Un ús turístic que fan seu també espais privats com la Casa Batlló, on es programen les Nits Màgiques, que acullen també espectacles de flamenc. “No se què n’hauria pensat Antoni Gaudí”, ironitza Antonio Baños en la seva secció d’història del betevé directe.
Baños desmenteix que els terrats hagin estat emprats pels ciutadans des de molt antic. De fet, fins a finals del segle XVIII, les cases tenien teulada de dues aigües, o sigui, no tenien terrat. Però el 1850, les millores tècniques van permetre que, progressivament, s’imposés el terrat que avui coneixem. Pablo Picasso el va emprar, per exemple, per pintar la Ciutat Vella des de dalt, com es pot apreciar visitant el Museu Picasso.
‘La Plaça del Diamant’ (1982), dirigida per Francesc Betriu
Colomars i “soparets”
Ja al segle XX, i com reflecteix la novel·la La Plaça del Diamant, molts barcelonins es van instal·lar un colomar al terrat. Durant les tres primeres dècades del segle, la columbofília va gaudir de gran predicament a Barcelona: la gent criava coloms i en comprava i en venia, i hi havia clubs i ateneus dedicats al tema. Més endavant es van popularitzar els “soparets” i celebracions com la revetlla de Sant Joan.
Baños rememora un ús més èpic i aventurer: el que va protagonitzar una secretària judicial quan va sortir pel terrat de la Conselleria d’Economia durant la mobilització popular que, el 20 de setembre del 2017, volia impedir l’escorcoll de la Guàrdia Civil per aturar el referèndum d’independència. I per acabar, esmenta un projecte artístic que es va gestar en un terrat durant el confinament per la pandèmia, el 2020: els Stay Homas.
