L’any 1869, Antoni Gaudí es va traslladar de Reus a Barcelona per fer el batxillerat a l’Institut d’Ensenyament Mitjà i posteriorment va fer dos cursos preparatoris a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona per poder accedir a la carrera que volia fer a l’Escola Provincial d’Arquitectura. Era l’any 1873 i feia només dos anys que els estudis d’arquitectura s’impartien a Barcelona, anteriorment només es podia fer la carrera a Madrid.
18 aprovats durant la carrera
L’expedient acadèmic de Gaudí es troba a l’arxiu de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on es pot comprovar que en gairebé totes les assignatures de la carrera, 18 per ser exactes, va treure un aprovat. On l’aspirant a arquitecte va destacar va ser en l’assignatura de Projectes, en què va treure un únic excel·lent a primer i un notable a segon i tercer.
Els interessos d’Antoni Gaudí
Durant el seu pas per la universitat va estudiar amb gran dedicació Viollet-le-Duc. També li interessaven les fotografies d’art grecoromà, àrab oi bizantí. “Es va fixar sobretot en la geometria i va estudiar també filosofia a la UB, Milà i Fontanals, anava a escoltar gent. Era una persona que tenia una inquietud intel·lectual molt alta, la música, el gregorià, Wagner… era una esponja”, explica Armand Puig, teòleg, president de l’AVEPRO i autor del llibre Antoni Gaudí, vida i obra. “Avui dia a Gaudí l’associaríem a una persona amb altes capacitats claríssimes”, afegeix Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC.
Delineant per a altres arquitectes
Segons Galdric Santana, Antoni Gaudí “assistia la cosa justa a les classes perquè a mitja carrera ja estava fent de delineant per a altres arquitectes“. Per exemple, va treballar per a Josep Fontserè i Francisco de Paula Villar, que va ser el primer arquitecte de la Sagrada Família a qui Antoni Gaudí li va agafar el relleu.
Alguns treballs que va fer es conserven
El juny del 1877, quan estava a tercer de carrera, Gaudí va projectar una font monumental per a la plaça de Catalunya. Un treball que es conserva a l’arxiu de l’ETSAB – Càtedra Gaudí. “El nivell de detall que arriba a tenir aquest dibuix és espectacular. Ja despuntava perquè estava fent unes cúpules peraltades per un tema del polígon funicular de càrrega. Aquest projecte ja està declarant molt sobre la seva arquitectura”, considera Galdric Santana.
Antoni Gaudí va acabar la carrera el 4 de gener del 1878, amb un aprovat en revàlida en què havia de dissenyar un paranimf universitari. El president del tribunal era Elies Rogent, precisament l’autor del paranimf de la Universitat de Barcelona. “És una aquarel·la acadèmica que es diferencia d’aquell projecte de la plaça de Catalunya perquè aquí es perd del tot l’encaix a llapis i tot és llum i ombra amb aquarel·la o amb guaix en aquest cas”, explica Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC.
Un geni o un boig
El 4 de gener del 1878 Gaudí va aprovar el projecte de revàlida i es va llicenciar amb 24 anys. L’aleshores director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, Elies Rogent, va dir una frase que ha arribat fins als nostres dies. Li diuen quan li donen el títol: “Aquest és un geni o és un boig”. És una frase que va existir. I la frase ho diu tot, aquest personatge o acabarà sense tocar ni quarts ni hores o acabarà tocant-les totes, els quarts i les hores”, explica Armand Puig, teòleg i president de l’AVEPRO.
El programa Objectiu Sagrada Família
Un equip de betevé ha elaborat el programa de producció pròpia Objectiu Sagrada Família, que ja s’ha emès i que es pot recuperar al web de betevé i a YouTube. Consta de vuit capítols i una taula rodona en els quals s’aborda el passat, el present i el futur del monument més visitat d’Espanya, al davant de l’Alhambra i el Museu del Prado.
La Sagrada Família, des de tots els angles, amb imatges espectaculars i prop d’una quarantena d’entrevistes als experts més destacats en arquitectura, teologia i història, així com als escultors i artesans que hi han treballat per fer possible l’obra magna d’Antoni Gaudí.
