L’any 1976, en plena Transició, més de 4.000 dones de perfils molt diversos —treballadores, mestresses de casa, estudiants— es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona per posar damunt la taula per primera vegada després del franquisme reivindicacions fins aleshores silenciades, com la igualtat laboral, el dret al divorci o l’avortament.
La trobada va superar totes les expectatives, ja que les organitzadores preveien reunir unes 300 persones, i van culminar amb un manifest unitari que va marcar l’inici d’una etapa de mobilització feminista. Una de les impulsores de les jornades, la consultora especialitzada en igualtat i lideratge femení Anna Mercadé, recorda aquell moment com un punt d’inflexió històric fruit de tres anys de feina prèvia i d’organització en la clandestinitat.
“No va ser un bolet”, explica en una entrevista a l’Infobarris, sinó el resultat d’una tasca sostinguda per mobilitzar dones en un context en què no existien drets democràtics ni llibertat de reunió. Segons Mercadé, aconseguir reunir milers de dones de perfils molt diversos —mestresses de casa, treballadores, estudiants— va ser un esclat que va evidenciar la força i la transversalitat del moviment feminista emergent.
Les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades entre el 27 i el 30 de maig, van esdevenir un punt d’inflexió en el naixement del feminisme contemporani a Catalunya. Figures clau del feminisme català actual com Anna Mercadé, Anna Balletbò, Dolors Calvet i Anna Maria Vela van jugar un paper determinant en l’organització d’una trobada que va acabar esdevenint fundacional.
Aquelles jornades també van servir per construir un front comú en un moment de gran diversitat ideològica. Les participants van elaborar un manifest unitari amb reivindicacions compartides, un fet que Mercadé considera excepcional: “Va ser la primera i última vegada que vam aconseguir una unitat completa”. Aquell consens va donar impuls a una etapa de mobilització que es va traduir en avanços legislatius i en la conquesta progressiva de drets, des de la despenalització de l’adulteri femení fins a l’aprovació del divorci.
Reptes pendents del feminisme
Malgrat els progressos, Mercadé, que va ser creadora i és presidenta d’honor de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, adverteix que la lluita per la igualtat està lluny d’haver-se completat. Recorda que encara avui persisteixen desigualtats estructurals com la bretxa salarial, que situa els ingressos de les dones per sota dels homes, o la precarietat associada a la distribució de les cures, que recau majoritàriament sobre elles. També assenyala la segregació laboral i el sostre de vidre com a obstacles que dificulten l’accés de les dones a posicions de poder i responsabilitat.
50 anys després, Mercadé adverteix que, malgrat els avenços legislatius, encara persisteixen desigualtats com la bretxa salarial, la precarietat associada a les cures o el sostre de vidre, i reclama més recursos i aplicació efectiva de les lleis d’igualtat alhora que destaca: “Hem anat aconseguint lleis que són molt importants, però a la pràctica encara hi ha coses per aconseguir com, per exemple, les escoles bressol gratuïtes per a tothom“.
Mercadé insisteix que els drets no estan garantits per si sols i que cal continuar exigint polítiques públiques i recursos que en permetin l’aplicació real. “Una cosa és la llei i una altra és la pràctica”, subratlla i reivindica la necessitat de mantenir viva la mobilització per assegurar que els avenços assolits es tradueixin en una igualtat efectiva en tots els àmbits de la societat.
El model franquista per a la dona
La Sección Femenina de la Falange va ser l’encarregada de representar el model ideològic del paper de la dona durant el franquisme amb la submissió al marit, a qui la dona havia d’obeir sempre i en depenia legalment i econòmicament, ja que no es fomentava el treball femení; treballar es veia com una necessitat o, fins i tot, una vergonya. A més, es considerava la maternitat com el rol essencial i l’àmbit domèstic era l’espai marcat, la formació de les dones se centrava en tasques domèstiques i valors morals. Pel que fa a la sexualitat femenina, estava subordinada al matrimoni i la reproducció, i es promovia una dona pura, discreta i obedient, segons els valors del nacionalcatolicisme. Aquest model és justament el que les Jornades Catalanes de la Dona de 1976 van començar a qüestionar i a trencar, i van posar sobre la taula la necessitat d’igualtat legal i real.
Exposició commemorativa a la Model
La Model acull una exposició per commemorar els 50 anys de les Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el 1976, un esdeveniment que va marcar un abans i un després en la història del feminisme a Catalunya. Mig segle després, la mostra reivindica el llegat d’aquell moviment col·lectiu i el seu paper en la transformació social i política del país.
