Estava documentat i fa pocs dies que se’n va localitzar un accés, a la cantonada del Mercat de l’Abaceria que formen els carrers de Torrijos i Puigmartí. Faltava, però, entrar-hi i comprovar què s’ha conservat, gairebé 90 anys després, del refugi antiaeri de la plaça del Raspall (on tenia un altre dels accessos). Els treballs arqueològics han confirmat ara l’existència d’una galeria de 68 metres de longitud en què s’han trobat grafits a les parets, peces del sistema d’il·luminació i una moneda franquista del 1937.
Conservat només parcialment
Aquest tram de galeria és l’únic que es conserva d’un refugi que, segons la documentació històrica, tenia gairebé 200 metres de túnels, amb capacitat per a 240 persones, i dos accessos més, a part del que s’ha excavat ara. S’ha trobat tallat perquè en un punt “hi ha formigó segurament d’un pàrquing o d’un soterrani actual”, explica Laia Macià, del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Però apunta que “podria ser que la galeria continués”.
La hipòtesi més probable és que es tracti del refugi 230 de Barcelona, segons la numeració d’una llista del 1938. L’amplada de la galeria (1,1 m) i l’alçària ( 2,1 m) coincideixen amb el que deia la documentació, a més de la ubicació i altres característiques com els revestiments. En el primer tram d’escala, el sostre està fet amb volta catalana, però després una part de la galeria té només parets amb maons i la resta està excavada a l’argila. “Probablement no va acabar de ser construït”, afirma l’arqueòloga que ha dirigit els treballs, Anna Maria Méndez, de l’empresa Arqueòlegs.cat. Per tot plegat, quan s’acabi de documentar, es tancarà amb un registre per fer-lo accessible només a personal tècnic.
Una moneda molt simbòlica
Entre les troballes que s’hi estan fent, la més curiosa és una moneda que estava incrustada a la tàpia que segellava el refugi i amb què el bàndol franquista els clausurava al final de la guerra. La moneda té data del 1937 i té gravat per un costat el símbol falangista del jou i les fletxes. “Estava col·locada amb aquesta cara cap amunt perquè pogués ser vista, jo crec que hi ha una intencionalitat”, diu Méndez.
Altres elements trobats són un pou de ventilació i ganxos de ferro i petits forats a les parets per col·locar-hi llums de carbur o d’oli. També es conserven alguns grafits manuscrits en què es pot llegir “Rojos” i un nom propi, “Domingo Castellano“, que podria apuntar a l’ús del refugi o bé a un testimoni de la construcció.
Un refugi que s’ha fet esperar
La descoberta del refugi s’ha produït ara arran de les obres de repavimentació a l’entorn de la nova Abaceria. Però ja feia anys que se’n seguia la pista. Amb els primers treballs de construcció del mercat, el 2019, es van fer prospeccions arqueològiques que van localitzar una galeria de refugi, però quedava fora de l’àmbit de l’obra i no es va excavar. La troballa actual ha permès descartar ara que es tractés del 230 i, per tant, el que es va trobar sota el mercat podria correspondre a un altre de pròxim, el 1195 o el 0008.
En tot cas, també el 2021 va aparèixer una pintada anònima que indicava on era l’entrada al refugi que s’ha trobat ara, just al mateix punt del carrer de Torrijos. Cinc anys més tard, per fi s’ha pogut confirmar la bona memòria popular del veïnat de Gràcia.
