Des d’un inici, les obres del futur Institut Escola Cal Maiol ja venien condicionades per la gran probabilitat de topar amb restes arqueològiques. De fet, el subsol de Can Batlló sembla una font inesgotable de troballes. El director de l’excavació, Gustavo A. de Nobrega, ha explicat a l’Infobarris que el context ja preveia els resultats. “Ja sabíem que sortirien coses perquè s’havien fet intervencions molt properes i ja s’havia trobat una vil·la romana, rases de cultiu o restes de la mateixa fàbrica”, comenta. L’empresa executora de la intervenció ha estat C14 Serveis Arqueològics i Antropològics, amb la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
En aquesta ocasió, entre les restes que han aflorat per les obres hi ha un tram del canal de la Infanta, un pont per creuar-lo i un mur amb un petit pou que indica una ocupació anterior a la fàbrica de Can Batlló. Precisament, el darrer element que s’ha localitzat durant l’excavació han estat unes rases de cultiu probablement vinculades a l’antic canal.
Restes industrials i agrícoles
Les excavacions han identificat les darreres naus del complex de Can Batlló, construïdes a la segona meitat del segle XX. I més endavant han aparegut elements anteriors a la fàbrica. “A mesura que va avançar la intervenció vam trobar un mur amb un petit pou anterior que es ficava per sota la nau 19. Això ens indica que hi havia una ocupació abans de Can Batlló, probablement un mas, que ha estat localitzat mitjançat una foto del 1927 i el plànol Martorell dels anys 30″, comenten des del Servei d’Arqueologia.
A banda de les estructures més visibles, s’han localitzat també passadissos subterranis i fonamentacions que podrien correspondre a maquinària o serveis de l’antiga fàbrica. Totes aquestes hipòtesis es confirmaran amb la recerca històrica un cop finalitzi la intervenció arqueològica.
La intervenció ha permès identificar també rases de cultiu, associades al mas i al canal. “Per acabar, hem localitzat les rases de vinya, probablement vinculades a la masia i també al canal de la Infanta, ja que el canal es va construir entre el 1817 i el 1820 per poder ampliar els terrenys de cultiu de regadiu de tot el pla de Barcelona”, afegeix.
5.000 metres cúbics de terres extretes
Fins ara s’han retirat uns 5.000 metres cúbics de terres. Gràcies a la maquinària s’ha accelerat un procés que des de fa unes setmanes continuen els arqueòlegs i operaris manualment.
L’estratigrafia del jaciment de Cal Maiol permet reconstruir la història del solar i només cal resseguir les capes de dalt a baix. Primer hi ha l’estrat superficial, que pertany al paviment de la fàbrica; després hi ha una capa negra, que correspon a les terres contaminades per l’activitat industrial; i, al final, hi ha nivells d’argila i geològics propis dels terrenys de cultiu.
Documentació exhaustiva i preservació
Totes les estructures descobertes es documentaran amb detall amb fotogrametries, cotes topogràfiques, seccions i plànols. Des del Servei d’Arqueologia de Barcelona expliquen que les parts que s’hagin d’enderrocar per construir l’Institut Escola Cal Maiol només es retiraran després de ser documentades. La resta es preservarà però no serà visible al públic.
Les de major rellevància, com és el cas del canal de la Infanta, es protegiran al màxim. “Es modificarà l’obra amb l’objectiu de poder protegir-los, cobrint amb geotèxtil i posteriorment amb saulons i graves, per poder establir una capa de protecció i en el futur si és necessari, poder recuperar i museïtzar el canal”, explica Gustavo A. de Nobrega.
Un subsol que no s’esgota
Laia Macià Plaza, arqueòloga del Servei d’Arqueologia de Barcelona, recorda que l’ocupació humana als terrenys de Can Batlló és molt antiga. “L’obra ja estava condicionada des del primer moment per arqueologia, perquè en les diferents obres que s’han dut a terme a l’entorn de Can Batlló han sortit moltes restes arqueològiques que van des de cronologies prehistòriques fins a l’actualitat“, assenyala.
Segons Laia Macià, costa plantejar-se que per sota els nivells on ha arribat la intervenció no hi hagi res més. “El que passa és que, com estem dins l’àmbit de l’arqueologia urbana, el que fem és el control arqueològic sobre les necessitats d’obra, no són excavacions programades a les quals anem a buscar els nivells geològics”, comenta. En aquest cas, però, les estructures documentades estan per sota de la cota que necessitava l’obra. “L’obra necessitava baixar menys, però per necessitat documental sí que s’ha demanat des d’Arqueologia baixar una mica més, per poder documentar correctament les fonamentacions que hi ha”, explica. Bona part d’aquestes restes quedaran preservades sota el pati del futur institut escola.
