L‘estació de Marina de l’L1 del metro de Barcelona està d’aniversari: ha fet 90 anys. Aquest equipament es va posar en servei l’1 d’abril del 1933, quan el Metro Transversal es va prolongar des de l’Arc de Triomf.
El Transversal, que va ser la segona línia de metro que va funcionar a Barcelona, volia ser un tren d’enllaç entre els diferents centres ferroviaris de la ciutat. L’equipament es va construir a sota del que havia estat la platja de vies de l’Estació del Nord, a 14,5 metres de fondària, amb un únic vestíbul i accessos des dels carrers de Marina i d’Almogàvers.
En aquesta estació, els trens circulen per un nivell inferior, format per dues naus acoblades. Aquests dos elements fan que hi hagi una andana central dividida per un mur que separa les dues direccions: la que va a Bellvitge i la que va a Fondo.
Durant molt de temps, l’escala mecànica més llarga del metro
L’estació de Marina té dues escales mecàniques per resoldre la profunditat en què es troba, una mesura 11 metres i uneix el vestíbul i l’andana, i l’altra, de 4,50 metres, uneix el vestíbul amb l’accés de Marina. L’escala més llarga, originàriament es va instal·lar el mateix any 1933 procedent de l’Exposició Internacional del 1929.
Va ser la primera que va tenir aquesta línia i, durant molt de temps, la de més longitud de la xarxa de metro.
Una inauguració destacada a la premsa de l’època
Aquest va ser un dels elements més destacats en la inauguració, com recull ‘La Vanguardia’ de l’1 d’abril de 1933: “FC Metropolitano de Barcelona (Transversal) ha decidit equipar la seva nova estació amb una escala mecànica que funcionarà, a partir d’avui, dia d’inauguració, durant totes les hores de servei, que seran des d’aquest dia en endavant, de les 5.22 a les 22.30.”
Les escales mecàniques actuals ja són modernes i l’estació també té un ascensor per fer-la totalment accessible.
