La Vila de Gràcia es va independitzar de Barcelona l’any 1850 i fins al 1897. Aprofitant el 175è aniversari de la proclamació d’independència, que es va allargar 47 anys, s’ha preparat un seguit d’actes per recordar l’efemèride. S’han organitzat conjuntament entre el Taller d’Història de Gràcia – Centre d’Estudis i el districte de Gràcia.
Josep Maria Contel, del Taller d’Història, ha destacat durant la conferència que el 1897, quan Barcelona la va tornar a annexionar, Gràcia tenia més de 60.000 habitants i “era la segona ciutat més gran de Catalunya i la novena d’Espanya, més important que moltes capitals de província de l’estat”. Contel ha recordat que en aquella època arribaven un miler de nous habitants a Gràcia cada mes i que en la dècada del 1860 ja es va deixar constància dels carrers guarnits durant l’agost, en motiu de la Festa Major.
El conseller tècnic del districte de Gràcia, Àlex Monllaó, ha explicat que, per commemorar l’efemèride, han creat un segell que s’utilitzarà per marcar totes les cartes, actes i documents oficials que s’emetin durant el segon semestre del 2025 i el primer del 2026. I també uns personatges d’intel·ligència artificial inspirats en com eren els veïns graciencs d’aquells anys.
La constitució de Gràcia com a municipi va ser el 28 de juny del 1850, després de molts anys de lluita. Un cop emès un reial decret, el governador provincial va declarar oficial la independència de Gràcia i el 6 de juliol es va constituir el primer ajuntament gracienc. Va ser l’etapa més llarga de la vila com a municipi independent.
Gràcia ja s’havia independitzat el 1821
Una norma de la Constitució de Cadis de 1812 va obrir la porta a una primera independència de Gràcia el 1821. Va ser una experiència municipalista que va deixar petjada i que es va acabar amb la restauració de l’absolutisme a Espanya. Aleshores, Gràcia es va reincorporar a Barcelona. Però va créixer el malestar entre els vilatans, perquè serveis bàsics com escoles, justícia i manteniment dels carrers van quedar desatesos. Tot plegat va fer que augmentés el suport a restituir la independència, que va arribar el 1850.
