Des que el Josep Arnella va sortir en diversos mitjans per la seva afició per restaurar projectors antics, no han parat de trucar a la seva porta per regalar-li'n més. En un any i mig ha restaurat 15 aparells, entre els quals alguns de fa 100 anys. L'habitació ja se li ha quedat petita. JOSEP ARNELLA, “Me n'hi caben 15 encara, ja tinc calculats els llocs (riu).” El Josep Peña és un veí de Sant Gervasi que aquest matí l'ha vingut a visitar per demanar-li si podia recuperar uns 40 rotllos de pel·lícula que tenia guardats en un magatzem. Peña va ser director de l'ONG Aldeas Infantiles SOS durant 25 anys. Algunes d'aquestes filmacions documenten els inicis d'aquesta entitat al Tibidabo. JOSEP PEÑA, veí de Sant Gervasi “Ho fa bé. I ho cuida. I ho treballa i ho fa amb amor, que és l’important: fer-ho amb amor aquestes coses. Li he portat tot el material perquè em fa il·lusió veure quan ell pugui ensenyar-me'l, poder-lo passar en digital.” El Josep Peña ha portat també un antic projector Bauer, que no utilitza des de fa 40 anys. L'Arnella, que no cobra res per fer aquesta feina, creu que en una setmana el farà funcionar novament. Li servirà per passar les filmacions a format digital. AMBIENT “Veus aquests pelets que hi han aquí? Això és la brutícia que té aquí dintre. Ara s'ha de desmuntar tot, polir-ho...” A les prestatgeries hi trobem de tot: pel·lícules de dibuixos animats de fa més de 100 anys, una filmació d'una festa d'aniversari de Hitler i gravacions de temes locals. JOSEP ARNELLA, veí de Vallvidrera “Pel·lícules d'aquí de Vallvidrera, de gent que ara té 90 anys... tenien dos anys quan es van passar les pel·lícules. Aquesta gent, és clar, ara veuen aquestes pel·lícules i s'emocionen saps... es posen a plorar i jo m’ho passo bé. M'agrada que la gent es vegi anys endarrere.” El somni del Josep Arnella és muntar un museu amb tots els seus projectors i material cinematogràfic i, si pogués ser, a Vallvidrera. Informen: JORDI GARCIA / MONTSE LLORENS
Josep Arnella, veí de Vallvidrera, és restaurador autodidacte de projectors i pel·lícules antigues. En té tants que l’habitació on guarda els aparells ja se li ha quedat petita. Des que va sortir en diversos mitjans de comunicació, el Josep no ha parat de rebre projectors domèstics de diferents èpoques, alguns tenen més de 100 anys. La gent els hi acaba regalant. N’ha acumulat més d’una vintena i durant aquest mes en rebrà cinc més. “Encara me’n caben uns 15 al pis, ja tinc calculats els llocs”, explica Josep Arnella mentre somriu amb complicitat.
Però la gent no només li regala projectors, també li fa arribar rotllos de pel·lícula. Avui, Josep Peña, veí de Sant Gervasi i exdirector de l’ONG Aldeas Infantiles SOS, li ha portat uns 40 rotllos de pel·lícules que documenten, entre altres coses, com aquesta entitat va començar la seva feina a dues cases del Tibidabo l’any 1970. Tenia guardat aquest material en un magatzem durant anys. “He vingut a demanar-li ajuda perquè ho fa bé, ho treballa i s’hi dedica amb amor, que és el que importa. Em fa il·lusió veure’l, quan ell pugui ensenyar-me’l, i poder-lo passar a digital. Desitjo fer una recopilació de les imatges més importants per poder-les projectar l’any que ve en la festa del 50è aniversari de l’ONG.”
El Josep Arnella acostuma a dedicar 10 hores diàries a arreglar projectors, pels quals no cobra res. Simplement ho fa perquè l’omple de nostàlgia. “El que m’agrada és la llibertat de fer el que jo vull amb les pel·lícules que em donen. I sobretot gaudeixo veient com la gent s’emociona quan les veuen. Ploren, saps? M’agrada que la gent es vegi com era anys enrere”, explica Josep Arnella.
A les seves prestatgeries hi podem trobar rareses tan diferents com un rotllo de pel·lícula de dibuixos animats de més de 100 anys, una filmació d’un aniversari d’Adolf Hitler i pel·lícules domèstiques de veïns i veïnes de Vallvidrera. El Josep ha estat tota la vida un videoaficionat, però es va enamorar dels projectors des que va rebre el primer aparell. “Aquests aparells em permeten fer reviure pel·lícules que, a poc a poc, s’han d’anar digitalitzant, perquè si no al cap de 100 anys desapareixeran.” El seu somni és ara muntar un museu amb tots els seus projectors i el material cinematogràfic recopilat, i si pogués ser, a Vallvidrera.