Al pas de la ronda de Dalt per Horta-Guinardó hi ha un edifici que destaca de la resta per la seva grandària. Hi és des de 1930 i acull l’Institut Vall d’Hebron. En un primer moment, però, va tenir uns altres usos. ENCARNA MEDINA, directora de l’Institut Vall d’Hebron “Tenia uns espais grans que es podien utilitzar com a sales per atendre les persones malaltes, ferides i les necessitats del moment.” Durant la Guerra Civil va ser un hospital militar i, després, a la postguerra, un orfenat. “El reastre més clar el trobem en aules, els nens que hi havia aquí se’ls hi feia classe i aleshores en aquests espais.” També és força identificable l’espai de l’antiga capella, que actualment és la biblioteca. “La resta està molt canviat, els dormitoris que tenien, alguns d’ells també estan convertits en aules i altres espais com la perruqueria o la cuina ja està tot diferent.” Se’l coneix com el Patronat Ribas. De fet, va ser aquesta família la que va cedir els terrenys i en va encarregar la construcció a l’arquitecte Enric Sagnier. Als anys 70, va quedar abandonat i els veïns van reivindicar que es recuperés com a centre educatiu. Des de l’institut expliquen que el manteniment d’un edifici d’aquestes característiques comporta unes despeses especials i, per això, els fan falta ajudes. “Inversions, inversions importants, amb la dotació que tenim com a centre educatiu no ens arriba.” A més, asseguren que, després d’anys en funcionament, necessita una reforma integral.

El patronat Ribas acull l’Institut Vall d’Hebron des de 2002, després que els veïns en reclamessin la recuperació als anys 70. Situat al pas de la ronda de Dalt pel barri de Sant Genís, és un edifici històric de 9.000 metres quadrats catalogat i protegit que va tenir funcions diverses durant la Guerra Civil i la postguerra.

Una família burgesa del sector  tèxtil, els Ribas i Regordosa, van promoure la construcció d’un orfenat que es va inaugurar l’1 d’abril de 1930. Van encarregar l’obra a l’arquitecte Enric Sagnier, que va idear un conjunt de quatre pavellons de planta baixa i tres pisos amb detalls d’estil barroc, grans espais i algunes innovacions tècniques per l’època.

En pocs anys l’edifici prendria una importància que possiblement no havien previst. Amb l’esclat de la Guerra Civil es va utilitzar com a hospital militar i després hi van anar a parar molts nens que havien perdut els pares a causa del conflicte. Malauradament el nombre d’orfes va créixer de manera exponencial a la ciutat en aquells anys.

Va funcionar com a orfenat fins a l’any 1971 i el 1977 va obrir com a institut gràcies a la lluita de les associacions de veïns dels barris de la zona, que en van reclamar la recuperació per protegir el patrimoni. D’això ja fa un temps i des del centre adverteixen que el recinte necessita una nova reforma.