És el primer tramvia de vapor de la ciutat. Va circular per primera vegada el 1877 i unia el centre de Barcelona amb Sant Andreu. Tothom coneixia aquesta línia com el Tramvia de Foc. JOAN PALLARÈS, historiador "En aquell temps, per anar al barri antic, a la Rambla, havien de fer almenys una hora a peu. El fet de tenir un tramvia regular que anava cada mitja hora amunt i avall significava que estaves a Barcelona i que hi podies anar i venir en una tarda." Feia un trajecte de sis quilòmetres i passava per zones poc poblades i camps. Gràcies a aquest transport es van construir urbanitzacions noves com el barri de Masadas, que avui dia forma part de la Sagrera. També s'hi van establir serveis nous. JOAN PALLARÈS, historiador "El pare Manyanet el 1877 funda la seva escola i una de les propagandes que fa de la seva escola era ‘tramvia directe a Barcelona’." Però el Tramvia de Foc també va causar accidents greus i discussions violentes. En aquella època compartia espai amb vehicles i carros de cavalls. Tots circulaven per uns carrers plens de pedres i de sots. JOAN PALLARÈS, historiador "Què era el més còmode per un carreter? Posar-se per les vies del tramvia i anar tirar endavant. I quan venia el tramvia des de 100 metres enrere ja li començaven a tocar la campaneta. El carreter es posava nerviós i aquí ja sorgia el conflicte. La gent sempre feia costat als carreters i no als tramviaires i hi havia unes trifulgues!" Va funcionar durant 25 anys i es va substituir el 1902 per un tramvia elèctric.

El primer tramvia de vapor de la ciutat es va inaugurar l’any 1877 i era conegut amb el nom del Tramvia de Foc. El recorregut que feia era d’uns sis quilòmetres i unia Sant Andreu amb el centre de la ciutat. Per als andreuencs va suposar una millora en la connexió amb Barcelona.

La línia de tramvia va ser una iniciativa de l’industrial metal·lúrgic Aleix Soujol, que el 1870 va projectar una xarxa nova de tramvies amb l’objectiu d’unir Barcelona amb els pobles del pla. Dos anys més tard, Soujol va sol·licitar un permís al Govern Civil per establir a Catalunya el primer tramvia de vapor interurbà. El projecte es va materialitzar el 19 de desembre de 1877.

La nova línia feia un recorregut de gairebé sis quilòmetres entre la zona de l’Arc de Triomf actual i el carrer Gran de Sant Andreu cantonada amb Abat Odó. Els vagons podien allotjar fins a 30 persones assegudes. Aquesta nova comunicació va suposar, segons l’historiador Joan Pallarès, una gran millora per als veïns de Sant Andreu, la Sagrera i el Clot. Segons Pallarès, el tramvia permetria una connexió directa amb la ciutat, tenia sortida cada mitja hora i “va col·locar Sant Andreu en el mapa”. A més, el pas del tramvia va comportar el progrés de zones poc poblades i agrícoles: es van crear barriades noves com la de Masadas a l’actual Sagrera o s’hi van establir nous serveis com el col·legi Jesús, Maria i Josep a Sant Andreu.

D’altra banda, el tramvia també va ocasionar accidents per la velocitat que duia, superior a la dels cavalls. A més, vehicles, tramvies i carros de cavalls havien de compartir la zona de circulació.

Els tallers de reparació i les cotxeres eren a l’antiga fàbrica de Can Balcells, que estava ubicada a l’edifici del Centre Cívic de Sant Andreu actual. El Tramvia de Foc va circular durant 25 anys i va ser substituït el 1902 per tramvies amb tracció elèctrica.