(Redacció i ACN) El CaixaForum dedica la seva primera gran exposició de la temporada a conèixer els principals aspectes de l’art francès radical de finals del segle XIX, encarnat en la figura d’Henri de Toulouse-Lautrec i el bohemi barri parisenc de Montmartre; ho fa amb la mostra ‘Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre’. L’equipament exhibeix 345 obres procedents de col·leccions d’arreu del món després d’una tasca de comissariat de quatre anys a càrrec del crític d’art Philip Dennis Cate. La mostra posa de manifest el paper destacat que les produccions artístiques efímeres –gravats, cartells o il·lustracions de llibres i premsa– van tenir en la difusió d’artistes com Lautrec.

A partir de l’any 1880, i en un període relativament breu de temps, el marginal barri de Montmartre es va transformar en el centre literari i artístic de París. La mentalitat avantguardista dels seus artistes va connectar amb un jove Henri de Toulouse-Lautrec, procedent de cercles benestants. “Va trigar uns anys a adaptar-se”, destaca el crític dart i comissari de la mostra, el nord-americà Phillip Dennis Cate. Però quan va veure que la manera de pensar d’aquests joves “estava més a prop” seu que l’herència familiar que arrossegava, va arrelar al barri. A partir de les prop de 350 obres procedents de col·leccions de tot el món, el CaixaForum recull no tan sols una àmplia mostra de la creació de l’artista, sinó també una selecció d’altres obres d’una vintena d’artistes de mentalitat similar, l’hàbitat natural dels quals va ser durant uns anys el barri de Montmartre.

 

L’auge de Montmartre

A finals del segle XIX, ja hi havia més de cinquanta locals d’entreteniment: cabarets, cafès concert, sales de ball, music-halls, etc. Abans de convertir-se –irònicament- en una gran atracció turística internacional, Montmartre era antiestabliment i antiburgès, i les seves obres es presentaven en llocs pocs convencionals, com aquells locals d’entreteniment. Les il·lustracions de premsa, els cartells i en general la relació de l’art amb els procediments de reproducció seriada i la comunicació de masses són formes d’expressió distintives d’aquells artistes i d’aquells anys, tal com reflecteix l’exposició al CaixaForum.