Santa Maria del Mar és un dels pocs temples gòtics que es van construir al mateix segle. L’obra es va iniciar el 1329 i es va acabar el 1383 i en aquell moment va ser considerada com la catedral del poble. SALVADOR PIÉ, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar “Al segle XIV quan va començar molt la moguda més del mar Mediterrani i de tota la qüestió mercantils, tots els comerciants de l’entorn van voler fer la seva església, una mica en contrapunt a la Catedral.” La basílica s’ha mantingut al llarg dels anys, però un pont que arribava a l’església des de la plaça de Palau ha desaparegut. SALVADOR PIÉ, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar “Els reis quan venien a Catalunya venien a la plaça de Palau , per això es diu Palau, i hi havia un pont, jo encara me’n recordo de petit que arribava fins a l’església per anar a missa.” Santa Maria del Mar va estar cremant 11 dies seguits durant la Guerra Civil,. Tot i els danys materials soferts i la desaparició d’elements, l’estructura va resistir a les flames. SALVADOR PIÉ, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar “Que caigués l’església no ho van aconseguir. L’únic que va passar és que es van cremar tots els altars, els van posar al centre i van fer una gran teia i encara ara es veuen moltes coses negres que no són d’humitat, sinó que són de la crema.” Una de les capelles que es va cremar l’ocupa, des de juliol passat, una escultura de Sant Ignasi de Loyola. Aquesta peça recorda els dos anys que el sant va estar demanant caritat en aquest lloc per pagar-se les despeses mentre estudiava humanitats.

Santa Maria del Mar es va construir en només 54 anys. La primera pedra d’aquesta església d’estil gòtic es va posar el 25 de març de 1329 i l’obra es va acabar el 3 de novembre de 1383. Els autors del projecte van ser Berenguer de Montagut i Ramon Despuig.

Aquest temple el van construir els obrers de càrrega i descàrrega dels vaixells, els anomenats bastaixos de Capçana, que treballaven a la zona. I l’edificació la van pagar els mercaders i artesans de totes les arts i oficis de l’època que vivien o treballaven a la Ribera. Per això, tot i no ser una catedral, se l’ha anomenat la catedral del poble. Una part d’aquesta realitat es recull en el llibre ‘La catedral del mar’, d’Ildefonso Falcones.

El temple es va construir amb pedra de la muntanya de Montjuïc després que el rei Pere III donés el vistiplau per extreure aquest material. L’estructura del temple, concebut com una construcció que invita a mirar el cel, ha resistit el pas dels segles. L’episodi més greu en la seva història va ser durant la Guerra Civil,quan va estar cremant durant 11 dies seguits. Aquest incendi provocat va causar la destrucció de l’altar i totes les imatges, altars i arxius. Tot i això, l’església avui dia continua arrelada al barri i a la nova realitat que hi ha a la zona.