Es tracta d’una immobiliària francesa que s’ha quedat tota la finca i que vol adaptar l’espai de la botiga per col·locar-hi un ascensor. Aquests darrers dies abans del lliurament de les claus s’ha liquidat tot l’estoc de productes i molts veïns hi han acudit per acomiadar-se.

Aquesta cantonada de Gràcia era ja quasi mítica, com ho era la bata blava del José Heredia, qui després de 45 anys ha optat per penjar-la i abandonar també una barra de marbre que ha estat gairebé casa seva i darrere de la qual sempre despatxava. Aquest taulell, les prestatgeries de fusta i les rajoles ja molt gastades del terra són probablement centenàries, d’un establiment anterior. Ell i el seu germà s’hi van instal·lar a partir de l’any 70, si bé el negoci l’han acabat portant el José i la dona. Tot i que s’hi venia tot tipus d’aliments, abans es dedicaven sobretot als pernils, i en els últims anys, en canvi, al vi i les begudes alcohòliques. La imatges de la botiga plena d’ampolles era molt representativa -darrerament s’hi havien posat filferros per evitar que la gent les furtés- i s’hi conservaven també pots de vidre per a caramels de la casa de torrons Tardà, un reclam que no ha passat desapercebut per a molts clients, que volien quedar-se’ls de record. Més cridaners eren encara les indicacions dels preus, escrits a mà. La gent en valorava el bon tracte i el codonyat, portat expressament de Puente Genil, Còrdova.