Aigües medicinals curatives, miracles, peregrinació i l’obra social han acompanyat aquest edifici durant més d’un segle. Tot es remunta a finals del segle XIX, quan la seva fundadora, la Beata Petra, va arribar a Barcelona amb l’objectiu d’acollir i educar els nens sense família. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “El seu somni era poder construir un lloc on poguessin estar nens orfes i poder-los donar un ensenyament, se li van oferir aquests terrenys i van poder construir aquest edifici que tenim aquí darrere.” El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb molts elements modernistes, obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble i mà dreta de Gaudí. És el primer santuari del món dedicat a Sant Josep i ben aviat es va convertir en un centre de culte i peregrinació. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “A Sant Josep li deien a la seva època el Lourdes espanyol, l’1r de maig, que és Sant Josep, es fa la missa dels malalts, es continua fent, però en aquella època pujaven en lliteres, o sigui igual que si fos Lourdes o Fàtima.” Va corre la veu de les curacions i miracles. També, de l’aigua medicinal que es va trobar i molts barcelonins van començar a arribar al santuari per deixar peticions. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “El que es demana normalment peticions per carta que es dipositen en una urna, el tercer diumenge aproximadament de febrer, s’agafen totes les cartes i aquí es cremen.” Però la tasca més important des dels inicis ha estat la social, sobretot l’acollida de nens orfes. Encara ara continuen vetllant per una seixantena d’infants en risc d’exclusió social.

Al barri de la Salut es troba el Santuari de Sant Josep de la Muntanya, inaugurat el 1902. Aquest edifici és obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble i mà dreta de Gaudí. El santuari es va construir amb la vocació de la beata Petra de donar una llar i una formació a infants orfes. Aquesta obra social s’ha mantingut al llarg del temps i actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social i acull una seixantena de nens.

La primera pedra es va posar l’any 1895 i es va inaugurar el 1902 gràcies a Francesc Berenguer i Mestres, tot i que el projecte no està signat per ell, ja que no tenia el títol oficial d’arquitecte, així que el nom que consta és el de Miquel Pasqual Tintorer, que en aquell moment era l’arquitecte municipal de Gràcia. L’any 1908 el rei Alfons XII li va atorgar el títol de reial santuari i el 1921 es va fer la coronació canònica de la imatge de Sant Josep. El santuari és el primer del món que es va dedicar a aquest sant.

És un edifici neoromànic amb elements modernistes de tres cossos: l’església, la llar i la residència. La capella de Sant Josep que es troba a l’esplanada és més moderna, es va acabar l’any 1972.

Des de ben aviat el Santuari de Sant Josep de la Muntanya es va convertir en un centre de culte i pelegrinatge. En aquest espai, expliquen, hi va haver diferents miracles i els barcelonins acudien al santuari amb peticions escrites que després es cremaven en una jornada que se celebrava, aproximadament, el tercer diumenge de febrer. L’aigua també hi va tenir un paper important. La beata Petra va voler buscar aigua i es va excavar en un pou sec, l’aigua va brotar i era medicinal, així que moltes persones pujaven al santuari a beure d’aquesta aigua curativa. Durant anys, el santuari va ser conegut com el Lourdes espanyol. El primer de maig, que és el dia de Sant Josep, es feia la missa dels malalts, que es continua fent, però antigament hi pujaven centenars de persones, fins i tot en lliteres.

Ara, l’accés a l’interior de l’edifici està limitat a un cop al trimestre, quan les germanes fan una visita i quan s’organitza un itinerari del Taller d’Història de Gràcia. A més de la tasca social i religiosa, a poc a poc, també s’ha convertit en una parada per als turistes que pugen al Parc Güell, que es troben aquest edifici majestuós i s’aturen a mirar-lo.