Avui és un bloc de pisos i una botiga de roba de segona mà. Però fins a 1942 aquesta edifici de l'avinguda del Paral·lel número 85 l'ocupava una sala de festes que es deia Bataclan. JÚLIA COSTA, membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec “No és estrany que li posessin Bataclan perquè n’hi havia a moltes ciutats: a Madrid, Buenos Aires... Això que passa, que hi un nom famós i es posa a tot arreu el mateix nom. Fins i tot a l'Argentina i aquests països hispanoamericans, fins i tot en algun tango surt una ‘bataclana’, que és una dona de vida alegre.” El va fundar el 1924 el propietari d’El Molino amb la intenció de convertir aquesta zona de Barcelona en el París del sud d'Europa. Els mariners i els treballadors dels barris de Sants i el Poble-sec van fer del Bataclan un dels music-hall més famosos del Paral·lel. JÚLIA COSTA, membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec “Eren locals dedicats a les varietés. Hi havia espectacles bastant atrevits. També és possible que hi hagués quelcom de transvestisme, que també és una moda que hi havia. Fins i tot als anys 70 es va fer una pel·lícula amb el José Sacristan, que es deia ‘Flor de otoño’. Era un advocat homosexual que a la nit es vesteix de cupletista i estava situada al Bataclan.” Durant la dictadura de Franco va haver de canviar de nom, i es va passar a dir Rataplan. A partir d’aquell moment, va començar una decadència que va acabar amb el tancament del local. Anys després es va convertir en un magatzem de fustes i els 60 en l'edifici de pisos que hi ha actualment.

L’empresari i propietari d’El Molino, Francisco Serrano Arambul, volia convertir l’avinguda del Paral·lel en el París del sud d’Europa. Per aconseguir-ho, el 1924 va comprar un cafè concert conegut com a Novelty. El va rebatejar com a sala Bataclan, inspirant-se en la sala de ball parisenca inaugurada el 1865. Aviat va fer-se famós entre els mariners que arribaven al port i els veïns del Poble-sec i de Sants, que van convertir el Bataclan en una de les sales més concurregudes del Paral·lel durant els anys d’esplendor de l’avinguda.

Al Bataclan s’hi feien tot tipus d’espectacles, sobretot cabarets i actuacions de transformistes. Una de les ballarines més conegudes va ser Vicenta Fernández del Valle, més coneguda com a Fernandita del Valle. Va casar-se amb el propietari d’El Molino i quan va morir el seu marit va passar a fer-se càrrec de la gestió del Bataclan.

Durant la dictadura franquista, la censura va canviar el nom a la sala per Rataplan. Aleshores va començar una decadència que va acabar amb el tancament del local l’any 1942.

El nom de Bataclan té els seus orígens en l’opereta de Jacques Offenbach, que va fer una sàtira del moment que vivia París. Va ser el primer gran èxit d’aquest compositor jueu i va recórrer diferents ciutats del món, entre les quals Nova York o Londres.