Ada Colau ha convençut els electors d’Horta-Guinardó i ha obtingut 21.282 vots. CiU s’hi ha mantingut com a segona força (12.821) i el PSC ha perdut la meitat dels votants i ha caigut fins al tercer lloc (8.685), molt a prop d’Esquerra Republicana (8.178), que ha duplicat el vot respecte a 2011.

El Partit Popular, en tercera posició el 2011, ha davallat fins al sisè lloc amb 6.413 vots, per darrere de Ciutadans, que ha obtingut 7.838 suports. La CUP ha multiplicat el vot per quatre respecte al 2011 i ha aconseguit 5.949 suports. Pel que fa a la participació, ha augmentat vuit punts i ha passat del 50,7% fins al 58,71%.

Vot roig a Horta-Guinardó

Horta-Guinardó ha estat tradicionalment un districte socialista (com Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), tot i que des de les primeres eleccions municipals de la democràcia el PSC ha registrat una davallada de vots que l’han dut de 51.000 l’any 1983 a 17.000 votants el 2011. La segona força, CiU, ha augmentat lleugerament el nombre de votants al districte en les últimes quatre legislatures, fins a arribar a 14.000. El Partit Popular, votat per prop d’11.000 persones en els darrers comicis, ha registrat resultats força desiguals al llarg de la història.

ICV-EUiA i Esquerra Republicana han estat sempre la tercera i quarta força i han seguit dinàmiques electorals molt similars: amb un registre màxim d’11.000 i 10.000 vots el 2003; el 2011 van aconseguir 7.138 i 3.606 vots, respectivament. Ciutadans i la CUP van obtenir un resultat molt semblant en els darrers comicis, amb més de 1.200 vots cadascun. D’altra banda, més de 3.000 persones van optar pel vot en blanc, quasi un 5%.

Pel que fa als votants, Horta-Guinardó és un dels districtes amb la participació més baixa de la ciutat, però ha obtingut màxims de més del 65% en les eleccions dels anys 80 i el 1995. És per aquesta raó que el gràfic mostra una davallada general de totes les formacions el 1999. En les eleccions municipals de 2011 van votar 65.021 persones, un 50,7% del nombre d’electors.