Barcelona en Comú no ha aconseguit trencar l’hegemonia de CiU a Gràcia. Els convergents han revalidat la victòria al districte amb 15.310 vots, seguits de molt a prop per la formació d’Ada Colau (13.730). ERC s’ha situat de nou com a tercera força a Gràcia (8.146) i la CUP ha irromput en quarta posició (6.709).

CiU també ha consolidat la victòria a Sarrià – Sant Gervasi, les Corts i l’Eixample; i la segona posició d’Esquerra a Gràcia s’ha repetiti a l’Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Pel que fa a la CUP, Gràcia és l’únic districte on ha escalat fins al quart lloc, després de triplicar els suports que va rebre el 2011.

El PSC ha perdut més de 4.000 vots en un districte on havia estat la segona força durant la darrera dècada. Aquestes eleccions municipals l’han relegat a la sisena posició, per darrere de Ciutadans i per davant del Partit Popular. Ciutadans ha sumat el suport de 4.348 persones, una xifra similar als votants fugats dels socialistes. El PP (3.496), que ha obtingut només tres regidors a la ciutat, ha caigut fins a la setena posició a Gràcia, un lloc incòmode que també té a Sants-Montjuïc.

La participació al districte ha pujat fins al 64,17% , 57.711 votants.

Un districte de bipartit

CiU i PSC s’han repartit les victòries a Gràcia de forma gairebé equitativa al llarg de les diferents convocatòries municipals. El PSC ha guanyat al districte en quatre ocasions i CiU, en cinc, entre les quals les dues últimes, les de 2007 i 2011. La distància entre aquests dos partits, però, sí que s’ha anat eixamplant fins al punt que en les últimes eleccions municipals CiU va obtenir gairebé el doble de vots que els socialistes (16.131 en el cas de CiU per 8.300 del PSC).

En l’evolució de CiU destaca l’espectacular caiguda de vots entre 1995 i 1999, i que s’explica també per una davallada notable de la participació. L’any que Joaquim Molins va ser candidat a l’alcaldia la federació nacionalista va perdre la meitat dels vots. En canvi, al PSC la pèrdua de vot ha estat més sostinguda en el temps, i els socialistes han passat dels més de 23.000 vots de l’any 1995 als poc més de 8.000 d’ara fa quatre anys. Pel que fa a ICV-EUiA i ERC destaquen el repunt que totes dues formacions van assolir l’any 2003. Iniciativa, que va superar els 9.000 vots, ha tornat a baixar sobre els 6.000 les dues últimes convocatòries, mentre que els republicans, que van doblar els resultats el 2003 arribant als 11.000 vots, van caure el 2011 fins als 3.800. El PP s’ha mantingut com a quarta força i, probablement, és el que ha tingut una evolució del vot més estable. Finalment, Ciutadans va entrar amb força en les eleccions de 2007 amb més de 1.400 vots, però en va perdre més de la meitat quatre anys més tard. La CUP, que només s’ha presentat en uns comicis, els de 2011, va obtenir 1.865 vots.

Sobre la participació, el districte de Gràcia és el quart del rànquing de tota la ciutat, amb una mitjana del 55,6%. L’any amb més participació va ser el 2003, amb un 61,7% dels votants, mentre que a la cua hi trobem el 2007, amb un 51,3%.