L’antic Restaurant Montserrat, una seu social per a Vallvidrera i la burgesia

Tot va començar en un quiosc a la plaça de Pep Ventura, just on ara hi ha un bloc de pisos. L’Asensio Obiols va decidir construir-hi un petit pavelló per vendre refrigeris als passatgers que pujaven de Barcelona amb el funicular de Vallvidrera, que havia estat inaugurat el 1906. Era l’antecedent del que va ser l’edifici del Restaurant Montserrat. Anys més tard, Obiols va construir al costat un altre edifici: un cafè restaurant que va anomenar Montserrat. Després de la Guerra Civil va decidir ampliar-lo, per edificar un local de 1.200 metres quadrats, amb un llarg porxo arquejat. Per redimensionar el restaurant, el quiosc va ser enderrocat. “El meu besavi va demanar un préstec per fer-hi les obres. Va regentar el negoci fins a l’any 64, quan el meu pare se’n va fer càrrec”, explica Joan Lluís Alegret, besnét d’Asensio Obiols.

Als anys 50, la burgesia que estiuejava a les cases modernistes de Vallvidrera va convertir el Restaurant Montserrat en la seva seu social. “Era la gent benestant de Barcelona que estiuejava a la colònia. Es feien obres de teatre, es ballaven sardanes cada dimecres, es feien gimcanes, una tómbola i teatre de titelles. També es muntaven sopars més exclusius que s’anomenaven ‘cenas americanas’. Es menjava llagosta. Venia només l’elit d’aquesta burgesia, i clar, la meva família havia d’organitzar i servir. Jo feia de cambrer”, relata Joan Lluís Alegret. Això ocorria cada estiu, però a l’hivern, el Restaurant Montserrat esdevenia el lloc de trobada dels llebrencs durant la festa major, que després de la Guerra Civil es va traslladar des de la plaça de Vallvidrera fins a la plaça de Pep Ventura, davant del restaurant. “Era llavors quan no hi havia diferències socials. Això que feien els estiuejants, celebrant les seves festes per separat, al marge de les del poble, a la festa major desapareixia. Tothom es barrejava”, apunta Vicenç Fonolleda, veí de Vallvidrera. Als anys 60 van arribar el twist i el rock per a la gent del poble i el restaurant era el lloc de referència per ballar.

Anys més tard, amb l’esclat de la immigració, molts ciutadans de Tobarra, poble de la província d’Albacete, van venir a viure a Vallvidrera. El Restaurant Montserrat es va convertir, durant l’hivern, en la seu social del Club de Futbol Tobarra. “En un cert moment, demogràficament, de tobarrenys hi havia quasi més que gent de Vallvidrera. La meva mare regentava el restaurant i tenia família a aquest poble. Era normal, s’hi trobaven com a casa. El 1973, però, el meu pare va haver de vendre el negoci per problemes econòmics”, comenta Joan Lluís Alegret. Poc després que la família Alegret deixés el local, els compradors van enderrocar el restaurant i van construir el bloc de pisos que veiem actualment. Allò va suposar l’eliminació d’un lloc de trobada històric. “El dia que va deixar d’existir aquest restaurant, Vallvidrera es va morir. Hi vam estar 30 anys quasi sense poder celebrar una festa major, fins que no es va construir el centre cívic”, diu Vicenç Fonolleda.