La Mireia Torralba és la tercera generació que està al capdavant del Restaurant Amaya. Va obrir el 1941 i ho va fer especialitzat en cuina basca. MIREIA TORRALBA, tercera generació del Restaurant Amaya “El fet que sigui de cuina basca és perquè els socis que el van fundar era un senyor que era el cap de sala, i un senyor que era el cuiner, senyor Mailan i senyor Marcé, i era cuinar i era basc i llavors van fundar el restaurant amb cuina basca on el meu avi va començar a treballar amb 14 anys.” Per celebrar els 75 anys de vida del restaurant, que es compliran el 21 de maig, s’han fet reformes al local. MIREIA TORRALBA, tercera generació del Restaurant Amaya “Ens hem actualitzat, ens hem modernitzat quant a instal•lacions mantenint la decoració que deixi encara aquell gust de la tradició del Amaya de sempre, sense perdre l’esperit i de fet hem recuperat la zona de bar.” Els dos menjadors, així com la zona de bar, tenen com a decoració elements que recorden la història de l’establiment, però també la de la Rambla. MIREIA TORRALBA, tercera generació del Restaurant Amaya “I aquells marbres estaven a terra pel pica pica pica pica de les senyoretes que hi havia a la porta que estaven repenjades una a cada banda i tic tic tic amb el taló, imagina’t quants talons d’agulla s’han deixat allà.” Aquests llibres de signatures són el testimoni d’algunes de les personalitats, tant de la política com de la cultura, que han passat pel restaurant durant tots aquests anys de vida a més dels clients fidels.

Enguany el Restaurant Amaya celebra el 75è aniversari i, per commemorar-ho, els propietaris han decidit fer obres per modernitzar les instal·lacions. Van obrir el local el 21 de maig de 1941 i des de llavors ocupa el número 20 de la Rambla. “Ens hem actualitzat, hem modernitzat les instal·lacions però hem mantingut la decoració per no perdre l’esperit”, explica Mireia Torralba, la tercera generació de la família que regenta el restaurant.

Una caixa enregistradora, una balança per pesar els sacs de carbó que havien d’alimentar els fogons de la cuina o uns marbres amb forats fets per les prostitutes que esperaven els clients. Aquests són alguns dels rastres encara presents al restaurant que expliquen part de la història del local, així com part de la història de la ciutat. Ho constata el seu llibre de signatures, ple de firmes de personalitats de la política i la cultura dels darrers 70 anys.