Al Reial Club de Tennis se'l coneixia, quan es va fundar el 1899, com a club dels anglesos. ALBERT AGUSTÍ, president del Reial Club de Tennis “De fet, els primers quatre presidents van ser anglesos. I va ser el grup d'anglesos i suïssos que també van fundar el Barça tres mesos després. La societat civil de Barcelona es va incorporar progressivament molt més tard.” Les famílies angleses van arribar a Barcelona gràcies al creixement industrial que havia generat l'Exposició Universal de 1888. Aquí volien continuar practicant un esport que a Catalunya no era gaire conegut. Al començament, el club només admetia un 10 % de socis barcelonins, però amb el temps es va obrir a la ciutadania local i va créixer en nombre de socis. De la primera seu al carrer de Pau Claris van passar a un altra més gran al carrer d'Alfons XII, d'allà al carrer de Ganduxer i quan aquesta seu va quedar petita, el 1953, van arribar a Pedralbes. ALBERT AGUSTÍ, president del Reial Club de Tennis “Van comprar uns terrenys per poder arribar al nivell de 14 pistes. Però es va donar el cas que el soci va reaccionar malament, va pensar que anàvem a l'extraradi, van pensar que anàvem molt lluny. De fet, vam perdre la meitat dels socis.” El club es van recuperar, en part, per la creació del Trofeu Comte de Godó a les noves instal·lacions i per les retransmissions televisives que va ajudar que els tennistes es convertissin en un referent. ALBERT AGUSTÍ, president del Reial Club de Tennis “Amb l'arribada de Manolo Santana i tota aquella generació de tennistes, el tennis va passar de ser un esport minoritari a convertir-se en un esport majoritari que practica molta gent d'aquest país.” Actualment, el club disposa de 19 pistes, 600 nens a l'escola de tennis i presumeix de tenir un torneig com el Godó a la categoria ATP 500. Agraïments: Reial Club de Tennis Barcelona
Als inicis, el club era quasi exclusiu per a anglesos i només el 10 % de les places estaven reservades per als barcelonins. Amb el temps, però, aquesta situació es va redreçar i el club va guanyar socis. El 1903 es va traslladar al carrer d’Alfons XII i es va passar de les dues pistes inicials, del carrer de Pau Claris, a tres. El 1909 es va fusionar amb el Catalunya Lawn Tennis Club i el 1912 -ja amb 200 socis- la direcció del club es va veure obligada a organitzar un tercer trasllat a unes noves instal·lacions, al carrer de Ganduxer, que tenien una capacitat per a set pistes.
Durant els anys 30 i 40 el club va viure una època daurada i la massa social va créixer molt. És per això que, ja als anys 50, el president, Carlos Godó, va plantejar el trasllat definitiu al carrer de Bosch i Gimpera, a Pedralbes. Aquell canvi però no va agradar gens als socis, assegura el president actual, Albert Agustí, “ja que llavors a Pedralbes no hi havia res, només masies, i els socis pensaven que anaven a l’extraradi.” Tant és així que el club va passar de 753 socis a 342, això sí, les noves instal·lacions es van estrenar amb nou pistes.
La davallada de socis es va intentar compensar potenciant el Trofeu Comte de Godó, que es va celebrar per primera vegada el 1953, just l’any que es van adquirir els terrenys de Pedralbes. Un altre fet clau és la creació de l’escola de tennis i l’arribada a l’etapa professional dels primers jugadors formats al club. Amb l’ajuda de la televisió, tennistes com Manolo Santana es van convertir en referents i el tennis va començar a agafar una projecció social que abans no tenia. A partir d’aquí, el tennis es va convertir en un esport de renom i van aparèixer nombrosos tennistes de renom com Rafael Nadal, la família Sánchez Vicario, Sergi Bruguera, Àlex Corretja, Carlos Moyà, Juan Carlos Ferrero i Albert Costa.
Amb els anys el club ha anat ampliant les instal·lacions, sempre intentant optimitzar al màxim l’espai disponible. Actualment, disposa d’un poliesportiu cobert i 19 pistes de tennis. A més, el Trofeu Comte de Godó és tot un referent i el club presumeix que es tracta d’un torneig que participa en la categoria ATP 500.
