Sota aquesta trapa hi ha el refugi 525 de la Guerra Civil. S'hi accedeix per l'antiga sortida d'emergència i cal baixar tres metres per una escala de gat. XAVIER DE LA CRUZ, fotògraf "És un refugi amb una conservació excel·lent. Són més o menys 100 metres. La seva característica més important [és] que, segons els experts han comentat, és bastant únic perquè hi ha una galeria sense acabar." JORDI PETIT, arqueòleg "Aquest refugi el van fer entre tots els veïns d'aquesta zona. Van començar l'any 1938 i l'última galeria no està ni acabada. Això demostra que es volia eixamplar per donar cabuda a més gent. Però suposo que arriba el final de la guerra i aturen l'ampliació." Al refugi hi havia lloc per a una trentena de persones. Els veïns seien en unes fustes que es col·locaven sobre aquests maons i que servien de bancs durant les hores que duraven els bombardejos. Encara s'hi conserven alguns elements originals dels anys de la guerra. XAVIER DE LA CRUZ, fotògraf "Com podeu veure, això és un armari d'obra del refugi. Una part suposem que era la farmaciola. Hem trobat aquestes llums d'oli originals, el dipòsit d'oli per omplir-les, llaunes amb la clau i tot. I això són els diferents suports que servien per aguantar els llums a la paret." JORDI PETIT, arqueòleg "Aquí teniu el tub de respiració que és per on entrava l'aire. Aquí es col·locava el llum que sempre estava encès i que marcava l'entrada principal, que estava aquí. Està tapiada, però encara s'allarga dos metres més enllà." La galeria del refugi antiaeri està feta amb volta catalana. Aquesta estructura és comuna a la majoria dels 1.400 refugis que es van construir a la ciutat a partir de 1937. La forma de la galeria és sinuosa. JORDI PETIT, arqueòleg "Tots els refugis tenen aquesta forma singular. Quan tu baixes no vas directament a un passadís principal per arribar als seients. Fan una espècies de 's', que el que fa és que si cau una bomba a l'entrada del refugi, la metralla no arribi fins al final." El refugi està situat sota un pàrquing privat. Els propietaris actuals ja treballen en la conservació de l'espai amb el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i preveuen organitzar-hi visites guiades en un futur.

Dos germans andreuencs van disposar fa dos anys d’un pàrquing del carrer de Ramon Batlle. Sota l’immoble hi havia un refugi antiaeri de la Guerra Civil i, amb l’ajuda dels investigadors del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, han certificat que es tracta d’un dels refugis oficials encarregats per la Generalitat a partir de 1937. És el 525 i el van excavar els veïns del barri a partir de 1938.

Aquest refugi tenia capacitat per a una trentena de persones i hi ha una galeria a mig acabar que demostra que estava en procés d’ampliació quan va finalitzar la guerra. El refugi està en molt bon estat de conservació i encara s’hi conserven alguns elements originals dels anys de la guerra, com una farmaciola, llums d’oli, llaunes, etc.

La galeria del refugi antiaeri està feta amb volta catalana, un tipus d’estructura comuna a la majoria dels 1.400 refugis que es van construir a la ciutat a partir de 1937. La forma de la galeria és sinuosa, per evitar que la metralla de les bombes que poguessin caure a l’entrada del túnel arribessin a dins el refugi.

Els propietaris de l’aparcament ja treballen en la conservació de l’espai amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i preveuen organitzar-hi visites guiades en un futur.