Més enllà del que anuncien, perduren com imatges d'una època. Són els anuncis que podem veure a molts murs de Barcelona. Al carrer de Balmes, per exemple, en trobem uns quants. Uns més ben conservats, com aquest dels anys seixanta, a la plaça de Molina, però d'altres que van desapareixent amb el temps. És el cas d'aquest rètol, que en el seu moment anunciava sopes de sobre Liebig, de la marca Riera Marsà. JOSÉ MANUEL CASASNOVAS ROLDÓS, conseller delegat de Roldós Publicitat “Aquest tipus de dibuix estava bé però tenia els inconvenients climàtics, no? Del Sol, que distorsionava els colors, també la pluja, es feia malbé l'anunci.” Anuncis que algunes persones voldrien conservar però que passen desapercebuts per a molta gent i que no estan inclosos al catàleg de l'Agència del Paisatge Urbà. JOSÉ MANUEL CASASNOVAS ROLDÓS, conseller delegat de Roldós Publicitat “D'una forma artística tenen un valor, evidentment, no? Estaria bé que es pogués conservar però crec que la evolució de la ciutat i de l'urbanisme ho farà més difícil.” En el millors dels casos, el destí d'aquests anuncis és restar a la memòria a través de fotografies, igual que ja va ocórrer amb aquella publicitat que es feia als anys vint, per part d’un pioner com va ser Rafael Roldós. JOSÉ MANUEL CASASNOVAS ROLDÓS, conseller delegat de Roldós Publicitat “Va contractar uns camells al Turó Parc de Barcelona que portaven a dalt dels camells que portaven un pot de leche condensada, “La Lechera” de Nestlé. Doncs era un mitjà que a ell se li va ocórrer i també al Parc de la Ciutadella amb elefants que també anunciaven la mateixa marca Nestlé”. Imatges d'una època que són tot el que ens queda d’una activitat sempre efímera com és la publicitat.
Alguns anuncis estan bastant ben conservats, com és el cas del que podem veure a la plaça de Molina, i que va ser pintat als anys 60. Es pot llegir: “Brandy Centenario Terry. Me va.” Però d’altres van desapareixent amb el temps, com el rètol que en el seu moment anunciava sopes de sobre Liebig, de la marca Riera Marsà. “Regalamos calidad y dinero”, es pot llegir amb prou feines.
“Aquest tipus de dibuix estava bé però tenia els inconvenients climàtics. Del sol, que distorsionava els colors, també la pluja. Es feia malbé l’anunci”, explica José Manuel Casasnovas Roldós, besnét de Rafael Roldós -pioner de la publicitat a Catalunya i a Espanya- i conseller delegat de Publicidad Roldós. “L’anunciant -conta Casasnovas- buscava un mitjà per fer la seva publicitat exterior i hi havia intermediaris que contactaven amb els propietaris dels edificis per demanar permís perquè un artista fes un dibuix del seu anunci.”
Més enllà del que anunciaven aquestes il·lustracions, no incloses en el catàleg de l’Agència del Paisatge Urbà, perduren com a imatges d’una època que algunes persones voldrien conservar. “Són com restes arqueològiques que podem veure a alguns llocs de la ciutat, restes de la publicitat de començament o mitjan segle XX”, comenta José Manuel Casasnovas, qui reconeix quin és el seu destí. “D’una forma artística tenen un valor, evidentment. Estaria bé que es pogués conservar però crec que l’evolució de la ciutat i de l’urbanisme ho farà més difícil.”
En el millor dels casos, aquests productes publicitaris quedaran enregistrats en arxius fotogràfics, com ja ha ocorregut amb aquella publicitat que Rafael Raldós feia a principis del segle passat. Casasnovas ens explica com al Turó Parc de Barcelona s’anunciava llet condensada La Lechera. “Allà dalt van portar uns camells amb els quals passejaven un pot de llet fet de cartró. Amb elefants també anunciaven la mateixa marca Nestlé al Parc de la Ciutadella”. Són imatges d’una època que són tot el que ens queda d’una activitat sempre efímera com és la publicitat.
