“Aquí no hay extraños sólo amigos”. La frase es pot llegir si parem atenció a un cartell que penja de les parets de la perruqueria Vivancos, a la cantonada dels carrers de Muntaner i València, on també s’hi exhibeixen estris del camp, ulls de bou, hèlix i gorres de mariner, o peces d’una de les principals aficions del Cristóbal: el dòmino, adherides al sostre. Ell tenia 13 anys quan va passar a fer la feina del pare, a qui va animar perquè tornés al poble a gaudir dels últims anys de la seva vida. El Cristóbal, però, no pensa fer el mateix: “Jo em vull morir aquí”, sentencia. I mentrestant, seguirà mimant els clients i petites joies, com un polvoritzador, que guarda com una joia.